Lectura Fàcil!!!!

Com conduir sessions de lectura fàcil.

2011-07-18T16:33:00.000+02:00

M'ha portat gairebé un any redactar aquest treball que ara us presento i que representa el final d'un llarg viatge pels estudis filològics. Amb el títol de Com conduir sessions de lectura fàcil. Directius d'organització, planificació i dinamització de clubs de lectura fàcil he intentat plasmar algunes de les propostes estratègiques i metodològiques sorgides de la meva experiència al llarg de més de tres anys de conducció al club de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. El treball conté una Guia de conducció que pot ser útil als conductors novells d'aquests clubs i penso que pot ser l'origen d'altres treballs més aprofundits en la temàtica que ara he encetat.

El text en format PDF el podeu descarregar del repositori de la Biblioteca virtual de la UOC. L'enllaç permanent és el següent: http://hdl.handle.net/10609/8461 tot i que també el podeu llegir a l'issuu.

Així mateix podeu sentir un resum del contingut del trebal en la següent presentació oral en vídeo.

Cansats de llegir sempre el mateix?

2011-05-06T23:42:00.000+02:00

Fa dues sessions que hem començat la lectura de l'adaptació de l'obra de Walter Scott (1771-1832), Ivanhoe. Ja hem llegit tres capítols i de moment encara no hi ha una opinió al respecte, però sí que s'aprecia en els assistents un cert cansament respecte dels temes de la col•lecció Kalafat de Castellnou Edicions. Ja han llegit algunes obres que aborden el món medieval, les aventures cavalleresques, els tornejos i les batalles i, és clar, estan cansats, és normal que necessitin altres temes més propers, més de la seva realitat actual. Dels llibres LF que tenim actualment a la Biblioteca de Rubí n'hi ha pocs ja sense llegir i sovint ens trobem que són en préstec perquè aquesta és una biblioteca dipositària i no sempre estan a la nostra disposició. Avui hem parlat una mica d'aquest tema i se n'ha extret algunes conclusions al respecte.

En primer lloc, el Manel, formidable ell, ha proposat fer la lectura d'alguna notícia local interessant procedent del Diari de Rubí. Aquest és un diari gratuït, a què tothom pot accedir i del qual es troben sempre exemplars a la biblioteca. La proposta ha estat força acceptada, perquè així treballaríem altres registres diferents del literari i ens acostaríem a notícies de la nostra ciutat, tot i que no sigui en format LF. Hem quedat que, com que el diari surt el dijous, tothom es comprometria a agafar un exemplar i a fer una ullada a les principals notícies de la setmana, per triar-ne després una, llegir-la i comentar-la el dia de la trobada, o sigui divendres. La setmana vinent començarem, doncs, aquesta activitat. Li dedicarem uns 20 o 30 minuts, aproximadament, de l’hora i mitja que dura l’activitat.

També ha sorgit la necessitat de llegir altres llibres més de la nostra literatura o cultura pròpiament catalana. El Jordi ha proposat El comte Arnau de Joan Maragall però, és clar, ell és catalanoparlant, parla i entén el català des de sempre, tot i que no l'hagi estudiat per la situació de repressió que vivia la llengua a l’època de joventut que li va tocar viure. La seva no és la mateixa situació que la que pateixen alguns dels altres assistents, tot i que hi hagi casos en què la competència lectora, i l'habilitat oral, en llengua catalana hagi millorat moltíssim. No es pot passar d'un llibre d'aventures en LF, per exemple, a un text en vers com el de Maragall. Això és indiscutible. S s'han de buscar altres alternatives que ajudin a sentir les ganes de llegir en català. Per exemple: hi ha clubs que no sempre fan servir textos LF sinó que en fan servir d'altres, i ara em veig en la situació que potser hauria de remenar algunes d'aquestes lectures que s'han llegit sempre en les etapes educatives d’ensenyament de la llengua per atreure l'atenció vers la llengua en uns col•lectius que fa temps que en gaudeixen, que no tenen ganes d'abandonar el club ni de llegir de forma individual, sinó continuant compartint les ganes d'aprendre i de conèixer que els ofereixen els llibres.

Així, doncs, ja tenim un element nou de reflexió. Hi rumiaré, sense cap mena de dubte a veure quines altres alternatives poden fer milloar l'activitat de lectura del divendres a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí.

Quina calor!! Una bona ambientació de l'espai de lectura, si us plau!

2011-04-09T10:37:00.002+02:00

Ja ha arribat la calor i aquesta sensació es fa encara més evident en un lloc tancat com és la biblioteca. No n'havíem parlat abans, però una bona adequació del lloc on es duu a terme la lectura (un lloc còmode, silenciós, a poder ser una disposició en rotllana de les cadires...) és imprescindible si volem llegir amb plaer i ganes.

És evident que amb l'arribada del bon temps hi ha gent que prefereix molt més fer sortides a l'aire lliure que activitats tancades com la del Club de Lectura Fàcil, així és que hauríem de pensar què es pot fer per evitar que els participants marxin abans de la finalització del curs.

La sessió d'ahir va ser realment un calvari, i ho haig d'expressar així, de forma contundent. Des de fa dues setmanes ocupem una de les sales d'estudi del segon pis de la biblioteca per alguns desperfectes que s'han produït a la Sala Chill-out on ens trobem habitualment i, tot i que en aquest nou emplaçament estem molt millor (és més còmode per a la gent gran seure en cadires que no pas en coixins, encara que sembli el contrari) ahir es feia insuportable suportar les altes temperatures que hi havia en aquesta sala. La manca d'oxigenació va provocar que algun participant tingués somnolència, marejos (jo mateixa em sentia així) i afectava la concentració dels assistents. Si obríem la porta, a més, molestàvem els altres usuaris de la biblioteca amb les nostres veus i, doncs, no ens quedava més remei que tancar-la. No hi havia aire condicionat i lAntònio ens va haver d'obrir un dels finestrals (cosa que sembla fàcil però que no ho és). En fi, que d'aquesta manera no es pot treballar, francament, i esperem que ara que la calor ja fa acte de presència se solucionin aquests petits problemes i aviat llegir sigui realment allò que pretenem transmetre al nostre col·lectiu: tot un plaer i una arma per construir-nos com a persones.

Trampa de foc, de Núria Martí Constans.

2011-03-25T10:45:00.003+01:00

La nostra amiga, Núria Martí Constans, de qui ja hem llegit i hem treballat a fons Les mateixes estrelles, ha publicat un nou llibre que sembla molt i molt interessant. Es titula Trampa de foc, està essent tot un èxit i ja el teniu a les llibreries. Mentre esperem que ens arribi a la biblioteca, però, us passo informació que la mateixa Núria té penjada al seu bloc per a què l'aneu tafanejant. De ben segur a inicis del curs vinent tindrem aquesta escriptora com a convidada a la nostra biblioteca, així és que podrem aprofitar per llegir la nova obra i comentar tot allò que aquestes lectures ens ha suggerit.

La nova novel·la de Lectura Fàcil de Núria Martí Constans, "Trampa de foc" (La mar de fàcil, març de 2011) ens situa a la Nova York de principis de segle XX, quan tantes i tantes dones lluitaven per aconseguir millores a la feina. La Bettina i la Laura, amb només disset anys, entren a treballar a la fàbrica Triangle, la més gran de la ciutat. Sense mesures de seguretat de cap mena, al cap de poc s’esdevé la tragèdia. Era el 25 de març de 1911. El fet real que inspira la novel•la va provocar canvis molt importants al món del treball i té relació amb la celebració internacional del Dia de la dona treballadora, el 8 de març.

http://www.3cat24.cat/elmeu3cat24/foto/196805/Dia-de-la-Dona-Treballadora-i-la-Lectura-Facil

Més reflexions a l'entorn dels assistents i els llibres de lectura.

2011-03-19T10:43:00.003+01:00

Ahir ens vam tornar a reunir el grup de lectura fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler.

En aquesta ocasió hi han participat onze assistents: d'una banda, l'Araceli, el Robus, el Manel, la Isabel, l'Anna, el Faustino i la Mari Luz -grup que podríem dir de gent gran, perquè tenen edats compreses entre els 55 i els 75 anys; i de l'altra, l'Edin, la Bibi, el Justiniano, i una noia nova de parla àrab. Es pot dir que la sessió ha estat més fluïda de l'habitual, potser pel fet que eren menys i també perquè el grup avui estava més relaxat de l'habitual, fet que ajuda, sens dubte, a què es mantingui la concentració que la lectura requereix.

De fet, es fa difícil seguir l'argument del llibre si ells no el repassen a casa al llarg de la setmana. He hagut de demanar la idea central dels capítols 1-5 perquè no es recordaven de res, només de l'enamorament entre els dos joves però no, en canvi, dels conflictes existents entre les dues famílies protagonistes que és allò que provoca, de fet, que aquest amor no sigui possible pels fets que succeiran tot seguit, com és el fet del desterrament de Romeu de la ciutat de Verona. Hem repassat, doncs, aquests capítols prenent com a punt de partida el títol, que resumeix molt bé la idea central de cada capítol, i els he demanat el motiu pel qual el títol aplegava aquesta idea central, que intentessin fer un recordatori d'allò llegit a les sessions anteriors amb l'objectiu de prosseguir la història. Els ha costat força, aquesta és la veritat.

Amb el pas del temps cada vegada tinc més clares unes quantes coses que fan difícil la dinamització d'aquestes sessions. Intentaré esbossar-les aquí sumàriament:

El coneixement de la llengua. El grup més gran, de parla majoritària castellana, no té un nivell bàsic de català i, per tant, tot i que llegeixen -oralitzen- força bé en aquesta llengua no són capaços d'expressar oralment allò que han llegit. En alguns casos ho fan en castellà i són poc inclinats a usar la llengua catalana. Aquest fet em disgusta perquuè ja fa moolt de temps que assisteixen a les sessions i haurien de tenir molt clara quina és la dinàmca i amb quin objectiu hi assisteixen (o no?). HI ha hagut un moment, fins i tot, que una de les assistents, poc alfabetitzada i amb poques vistes a progressar atès que ja fa més de tres anys que hi assisteix, li ha demanat una informació a un altre dels assistents, que es comunica força bé en català, i aquest li ha respost en castellà. Li de demanat, amb respecte, que li donés aquesta informació en català i l'altra s'ha negat dient que no ho entendria prou bé, que preferiria que li expliqués en castellà. Aquest fet m'ha fet pensar i molt i, fins a un cert punt, m'ha disgustat. M'ha fet veure que en alguns casos som en un punt mort, i que no es pot fe res si ells no posen de la seva part.
Un altre aspecte relacionat amb el nivell de coneixement de la llengua és el fet que encara vénen persones noves sense cap coneixement. Ja he dit als bibliotecaris que només poden participar aquelles persones que tinguin un nivell bàsic o elemental dels cursos del Consorci però, és clar, em fa cosa de negar-los l'entrada, aquesta ès la veritat, tot i que ells mateixos són conscients, al final de la sessió, que aquessta activitat no és per a ells i en la majoria de casos deixen de venir. Aquesta serà una de les qüestions que més s'haurà de recalcar quan es faci la difusió de l'activitat de caa al curs vinent. Penso fer unes fitxes de l'alumne on es requereixi aquest nivell i un cop fet un grup a l'inici del curs escolar s'obrirà una llista d'espera. No es deixarà entrar ningú més i el temps total d'assistència no podrà superar els dos anys. Això evitarà que els alumnes s'eternitzin sense una millora clara de les seves habilitats lectores i es podrà donar pas a altres persones més interessades en usar la llengua de forma instrumental.
Pel que fa a les lectures, d'aquí a res acabarem Romeo i Julieta i no sé amb quina lectura continuar. Tinc el llistat dels lots disponibles i les lectures que el componen em sembla del tot infantils per a aquest grup d'adults. Tenim un problema, doncs. Ja s'han llegit moltes obres i costa prendre una decisió que satisfaci tothom. La meva idea és, o bé repetir El nou món de la Sandy, que alguns no han llegit, o fer Ivanhoe, o L'escarbat d'or. Aquest grup només vol llegir narrativa, no té interès en la poesia, amb les històries que es plantegen a les novel·les es pot desenvolupa més el seu interès lúdic i la referència a la seva experiència del món però, és clar, s'hi hauríem de donar pas a altres gèneres i no sé ben bé com atreure aquesta atenció ves la poesia o el teatre. Es fa, doncs, difícil, també el treball d'aquest aspecte.

Per acabar, voldria apuntar aquí un suggeriment que m'han fet alguns assistents referit a un aspecte tipogràfic dels textos. És respecte a l'ús del signe d'obertura de l'interrogant. Diuen que com en català no el posem al principi de l'oració interrogativa no saben quan han d'adoptar aquest to i aquesta és una mostra més que la seva rapidesa lectora és precària, que el seu camp visual, també, i que necessiten adquirir un major hàbit per arribar a assolir els requisits minims que els capacitin per a llegir de forma competent.

Lectura de Romeu i Julieta. Sessió I.

2011-02-26T15:01:00.000+01:00

Ahir ens vam reunir el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca de Rubí per llegir l'adaptació que Elena O'Callagan i Duch ha fet de la peça teatral shakespeariana, Romeu i Julieta. En un principi havíem de començar El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne, però alguns assistents opinaven que estaven una mica cansats de tanta "guerra", exili i patiment, i volien llegir alguna cosa més entretinguda. Així és que vaig decidir abordar aquesta tragèdia que tant s'ha portat als cinemes i teatres de tot el món, i que ja els era força coneguda a tots ells.

Als següents espais podreu trobar informació ampliada sobre l'autor i la seva obra que ajuden a entendre per què encara avui les seves obres mantenen l'actualitat i interès que sens dubte desperten.

Sobre William Shakespeare i la seva obra: http://www.xtec.cat/~salonso/index.htm

Sobre Romeu i Juleta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romeu_i_Julieta

El text origiinal en versió espanyola:

http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01593074980144858540035/

Abans de començar la lectura, precisament, vam parlar dels motius pels quals una obra qualsevol, d'una època o segle concrets, arriben a ser universals i els vaig intentar fer reflexionar del valor que representa, en aquest sentit, l'obra de William Shakespeare, del tractament que féu en el seu temps d'algunes de les passions més representatives de la condició humana i com encara trasbalsen la nostra ànima en llegir-ne les seves descripcion o veure-les representades en escena.

Tot seguit vam començar la lectura. En aquesta ocasió vaig voler ser jo qui llegís el capítol primer sencer. Volia que centressin l'atenció en el text, que s'oblidessin per un moment de les seves preocupacions quotidianes, que intentessin copsar el meu to de veu, els moments en què intervenien les veus dels personatges a través del diàleg, els mecanismes expressius que ens feien arribar la ira o el menyspreu dels moments que conformen les pàgines inicials d'aquest capítol quan els enfrontaments entre els Montagú i els Capulet esdevenen protagonistes. També vam despertar la consciència que en aquest text el més important és l'expresiió dels personatges, que no és un text en prosa com el veiem ara escrit en aquesta adaptació, sinó que en el moment de la seva composició era una peça teatral amb els recursos propis d'aquest gènere, que una mica s'han volgut transcriure aquí amb l'ús reiterat del diàleg.

Després d'aquesta primera lectura, per torns, la van fer els assistents de nou i es va percebre una tranquil·litat i una manera diferent de llegir per part d'alguns d'ells. S'havien fixat en la meva manera d'articular alguns sons de la llengua que els resulten difícils d'emetre, encara, i sobretot van fer molt bé aquesta petita declamació dels diferents personatges. Vaig notar com alguns dels membres més antics del club llegien amb fluïdesa i aquest fet em va alegrar especialment.

També vam llegir el capítol 2 i vam conversar sobre alguns dels temes següents:

-l'amor en el passat i en l'actualitat.

-Els casaments per conveniència.

-Qui era la dida i el seu paper en la societat.

Va ser un bon inici de lectura. Ara, doncs, toca repassar la lectura d'aquests dos capítols i continuar la setmana vinent.

En una pàgina a part penjaré un qüestionari de comprensió lectora dels capítols que conformen aquesta adaptació, per a què no perdem en cap moment l'argument d'aquesta història.

Llegim junts al CEIP 25 de setembre de Rubí.

2011-02-24T13:31:00.000+01:00

La setmana vinent marxaré amb els meus llibres a l'escola d'educació infantil i primària 25 de Setembre de Rubí. L'objectiu és ajudar els nens de 5è curs a llegir més eficaçment i a contagiar-los una mica l'interès pels llibres. Alguns d'aquests nens tenen problemes de comprensió lectora i és bo intentar ajudar els mestres en la seva tasca diària.

Aquesta és una activitat del tot voluntària que realitzaré als matins, en el temps diari dedicat a biblioteca, durant una mitja hora amb grups repartits en tres nivells de competència lectora, d'entre 7 a 10 alumnes. Em fa il·lusió, sobretot perquè fins ara sempre havia treballat amb adults i nouvinguts, tot i que en el passat he fet classes de català a adolescents nouvinguts, però no a nens més petits. No cal que digui que el meu fill hi serà, en un d'aquests grups, i també està content.

Compartir la lectura amb tots ells penso que ha de ser una gran experiència i, molt segurament, una gran satisfacció personal. Espero contagiar-los les ganes de llegir i motivar-los a entusiasmar-se per aquest hàbit tan meravellós com és l'aventura de la lectura.

Sentiments de grup.

2011-02-19T11:32:00.000+01:00

Al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí tenim la consciència de pertànyer a un grup, de SER un grup, i quan alguna cosa greu passa a alguns dels seus membres ens sentim fortament afectats. Aquest és el símptoma ineludible que som humans, que tenim forts sentiments els uns vers els altres i que la nostra integritat com a grup també depèn del nostre estat d'ànim general. Quan el Robus i l'Araceli marxen un temps al seu poble andalús a fer tasques al camp els trobem realment a faltar (ahir van arribar d'un d'aquests petits viatges i ens en vam alegrar molt). Quan la Faustina va marxar a viure a Badajoz (la petita del nostre grup) també vam viure un moment d'allò més tendre sabent, però, que a través de les xarxes socials ens podríem continuar comunicant, que ja és molt!! També quan el Mamadou va marxar a França un alè de tristesa ens va embargar, perquè la seva presència setmana rere setmana a les sessions ens donava un aire alegre, dinàmic i viu a tots els membres del grup. Aquestes persones que ja fa molt de temps que assisteixen els divendres a la biblioteca a llegir, que comparteixen moments existencials tan forts com són la pròpia subsistència a la vida, són molt importants i es noten les seves absències quan no hi són. Avui no puc més que retre'ls el meu petit homenatge perquè sense elles aquest club no tindria la seva raó d'ésser.

No portem una bona ratxa al club. La vida ens ha apallissat últimament i això es nota i molt. Hi ha com un tel de tristesa al grup i penso que hem de lluitar per recuperar el rostre feliç de la vida. La mort del pare del Yaya ens va colpir la setmana passada. La seva situació personal ens preocupa i molt, i si això fos poc, ahir vam saber de la malaltia de la Susi. De moment els dos membres d'aquesta exemplar parella hauran de deixar d'assistir a les sessions, i aquest fet també ens ha afectat. Són part molt viva d'aquesta dinàmica grupal. La relació amb la gent gran és de tal mena que et fa adonar del fet que hem de viure plegats el present perquè demà no sabem si continuarem fent les mateixes tasques de sempre. La vitalitat de la Susi i les seves ganes de fer i d'aprendre molt segurament li donaran encara força per intentar seguir endavant, però ara per ara li cal recuperar-se d'aquests cops que ens dóna la vida i desitjar-li molta sort d'ara en endavant. El Manel i la Susi tenen tot el nostre suport. D'això no ens pot quedar el menor dubte.

Aquestes circumstàncies m'han fet reflexionar sobre la lectura que havíem de començar la setmana vinent, la lectura de El noi amb el pijama de ratlles, de John Boyne. Alguns dels membres em van mostrar ahir el seu desig de canviar de tema, de buscar una alternativa més alegre, perquè la desolació de la ideologia nazi, dels temps de la guerra, no són adequats en els moments que estem passant. Tenen tota la raó i potser no m'havia plantejat l'efecte que les lectures provoquen en els estats d'ànim d'aquestes persones. Sens dubte m'he equivocat, i ho sento profundament. Són gent sensible, que mostren reaccions als fets que s'esdevenen a les lectures... com ahir mateix quan van poder constatar la mort de la jove Anna Frank, arran d'haver contret la malaltia del tifus i haver viscut en aquest estat de salut sotmesa a les pitjors condicions d'higiene, escassesa de menjar, etc. Algunes persones no van poder deixar escapar unes llàgrimes i em sembla que el que ha de quedar clar és que a través de la lectura hem de gaudir, hem de viure moments plaents, també durs, que ens ajudin a superar els entrebancs de la vida però sense arribar a un límit no desitjat. Així és que buscarem una altra lectura menys "profunda", alguna altra història que ens porti a sentiments més agraïts i ens facin, si més no, l'existència molt més amable.

A principi de curs vaig penjar aquí mateix el llistat de lectures que em semblaven interessants per aquest curs. En aquest llistat hi havia Romeu i Julieta, de William Shakespeare. Potser, si en tenim prou exemplars a la biblioteca, que penso que sí, serà la lectura que començarem la setmana vinent. No és fàcil fer la tria. Ja hem llegit molts textos al club, i alguns títols són massa infantils o els temes que tracten no els provoquen interès. També tinc en ment L'home invisible que a més és novetat d'aquest any. Repassaré el catàleg per veure què podem descobrir, sobretot atenent les darreres novetats. Espero no equivocar-me amb la tria, ho espero de tot cor.

Ànims a tots. Una forta abraçada.

FITXA DE L'AUTOR: JOHN BOYNE

2011-02-18T15:54:00.001+01:00

Avui començarem a introduir-nos en la lectura de l'obra de John Boyne, El noi del pijama de ratlles (The Boy in the Striped Pyjamas, 2006). Com és una obra que ha estat traduïda a més de 40 idiomes, ha estat portada al cinema i tot això demostra la seva singularitat i bona acceptació, farem un breu repàs a la biografia de l'autor per conèixer-ne algunes dades.

ENTREVISTA John Boyne: "Soy un escritor con gustos anticuados"
JESÚS RUIZ MANTILLA

EL PAIS SEMANAL - 25-10-2009

John Boyne posee una enfermiza obsesión por colarse en la historia con mayúsculas. Lo hizo una vez y se convirtió en un autor mundialmente reconocido. Fue cuando, de la mano de Bruno, un chiquillo curioso, se empeñó en husmear las compuertas del Holocausto y parió un libro ejemplar: El niño con el pijama de rayas (Salamandra). Aquella aventura que podía comenzar como un cuento de fantasía y terminaba en un relato de terror estaba dirigida a un público más o menos preadolescente, entre infantil y juvenil, pero acabó cautivando a lectores de todas las edades en casi 40 idiomas y con cinco millones de copias vendidas.

Aunque no sólo de historia viven los héroes inventados por este autor irlandés (Dublín, 1971), sensible e imaginativo, humilde y en cierto modo arriesgado, que busca romper barreras entre esa manía editorial de clasificar los buenos relatos por edades. También se empeña en jugar con temas eternos, como la lucha del bien contra el mal y en otros asuntos polémicos como la redención literaria.

En El niño con el pijama de rayas bordó esa visión de la barbarie con la mirada del hijo de un nazi tan familiar y cercano para los suyos como sangriento y cruel en su trabajo exterminador. Después quiso santificar a un personaje crucificado por Hollywood: el capitán Blyth, ese villano interpretado por Charles Laughton y Trevor Howard que logró acabar con los nervios de Clark Gable y Marlon Brando en Rebelión a bordo. Boyne lo rescató del infierno para lavarle ante el imaginario popular en su anterior libro, Motín en el Bounty.

Ahora le toca al ocaso de la Rusia de los zares. Es el escenario elegido por Boyne para La casa del propósito especial, su nueva novela, que también editará en España Salamandra. Y ahí está la polémica, porque la visión de buen padre de familia que el autor propone para Nicolás II no casa con la historia oficial. Quizá se le haya ido un poco la mano con eso. Aun así, el libro no cuenta la peripecia del hombre que reinaba antes de Lenin, sino la de Gueorgui Danílovich, el joven campesino que fortuitamente acaba protegiendo a Alexis, el heredero hemofílico del trono. También la de Anastasia, la menor de las princesas. Aquella que, según una leyenda no probada, consiguió huir de la ejecución que acabó con toda su familia.

Boyne pasea por San Petersburgo haciendo fotos y resguardándose de la traicionera corriente del Báltico. Ha escrito el libro al natural. Como aquellos pintores que sacaban el caballete al campo y trataban de captar la luz, el paisaje y el movimiento de la vida, el escritor se fue a la capital de los zares para narrar allí donde ocurrían los capítulos de su novela. En la biblioteca del zar, dentro del Ermitage, Boyne se emociona pensando en que las criaturas inventadas y reinventadas por él según fueran históricas o no pululan todavía por el lugar, como fantasmas.

Por la plaza, en los puentes que atraviesan la desembocadura del Neva frente al palacio de invierno, Boyne revive los encuentros furtivos de Gueorgui y Anastasia, igual que recuerda la residencia de Felix Yusupov, el Molka, donde fue asesinado el truculento Rasputín. Venía por aquí, me sentaba en una esquina y escribía o reescribía algunos capítulos donde se desarrolla la historia. Ésta es la ciudad más hermosa que he visto en mi vida, afirma Boyne mientras pasea por la suntuosa avenida de Nevsky.

La experiencia ha sido tan intensa que hoy es el día que lamenta no haber acudido a Auschwitz para haber escrito su mayor best seller. "Entonces no me podía permitir ciertos lujos, aunque puede que el libro hubiese perdido en inocencia", comenta el autor. Ahora sí viaja. Y lo agradece profundamente porque ni se le ocurre renegar de su éxito. Lo disfruta y lo aprecia. Es el fruto de una decisión sin red. Quería más que nada en este mundo ser escritor. Dejó su empleo con futuro en una cadena de librerías de Dublín y se marchó junto al mar para encerrarse a crear a tiempo completo. Hoy es uno de los literatos más reconocidos de su país, aunque escribe de todo menos de Irlanda. Porque no se considera un autor irlandés, sino un escribidor profesional, en los términos de Vargas Llosa, que trata de llegar al máximo número de lectores sin fronteras. Alguien que no desprecia un interlocutor dispuesto a emocionarse con alguno de los ingredientes que va posando estratégicamente en sus novelas: una aventura, una triste historia, una amistad de hierro, un viaje a lo desconocido.

Ahora trama un cuento de hadas del que no quiere desvelar ni el título. Vuelvo al público más infantil, comenta Boyne. Pero en su caso habrá que ver. No puede uno fiarse. Probablemente, ese cuento de hadas acabe leyéndolo hasta el abuelo de la casa y encuentre en él la misma intensidad que sus nietos.

¿Qué le ocurre a usted con la historia? ¿Es de los que piensan que está llena de clichés apetecibles a la hora de desmontar?

Creo que sí, que nos apresuramos demasiado a juzgar según qué personajes. Lo que sabíamos de un marino histórico como el capitán Blyth nos llegaba a través de tres películas, nadie conocía su verdadera versión de los hechos. Si miramos al zar Nicolás, observamos a un villano y no es algo tan simple de definir. No creo que en esta vida seamos sólo una cosa. Si sacamos a estos personajes de los contextos históricos en que se juzgan y los metemos en territorios más íntimos, nos dan otros rasgos de su personalidad. Es decir, si los alejamos de la parafernalia de la autoridad y los llevamos a sus habitaciones, a sus lugares pequeños, encontramos rasgos muy diferentes y no menos reales.

Sobre Nicolás II hay que decir que no lo ha tenido fácil. A través de él se juzgó quizá lo que representaba el zarismo en carne. ¿Cree que él ha pagado esa cuenta así con la posteridad?

Creo que sí. Él se encontraba en la cresta de un sistema totalmente corrupto. Puede que incluso desde arriba intentara arreglar las cosas, pero los personajes a los que se enfrentaba, toda la aristocracia, todos los nobles y el Gobierno que le rodeaba se encontraban absolutamente podridos.

Los casos del amigo Rasputín, la propia zarina. Una mujer dura.

Muy dura.

La cosa es poner el sistema en su sitio. Pero ¿es difícil?

No se trata de hacer un juicio sumarísimo al sistema y las circunstancias que rodean las novelas. Quien lo plantea así ha criticado El niño con el pijama de rayas. Dicen que no fui demasiado cruel al describirlo. En este caso, lo irónico es que quien pudo dar al traste con ello, la cabeza visible, el zar, fue demasiado débil, muy blando como para enderezar las cosas.

Lo que parece que no encaja con el presente es la psicología de ciertos personajes. Los protagonistas son demasiado zaristas. Esa falta de distancia ¿puede despistar al lector?

Bueno, esas personas, un soldado como Gueorgui realmente pensaba, creía de verdad, que el zar era una especie de encarnación divina, un expreso deseo de la voluntad de Dios, y no se planteaban otra cosa. Muchos bolcheviques no trataban de cargarse el sistema, simplemente pretendían cambiar a quien estuviera en el trono.

La figura del zar tiene que ver con una manera de concebir el poder, una encarnación que dura hasta hoy. Los rusos continúan con esa concepción casi absoluta, despótica, desde entonces hasta ahora, con Putin. ¿Por qué será?

Las cosas no cambiaron con la revolución. Continuó siendo una autocracia hasta la llegada de la glásnost con Gorbachov, en los ochenta. Incluso ahora. Nunca se ha cuestionado debidamente la autoridad del poder.

¿Qué le hizo fijarse en Anastasia?

El misterio. La leyenda. Seguro que fue asesinada y murió junto a su familia. No como cuentan algunos por ahí, pero era un personaje muy interesante para recrear muchas cosas, para la especulación. Muchas se han hecho pasar por ella, pero ¿y si de verdad anduviera por ahí sin querer que nadie se enterara? Es sugerente, muy sugerente.

El episodio de la ejecución de la familia real también tiene importancia en el libro. ¿Qué le atrae de eso? ¿Algo morboso?

No sé si eso es lo que me atrae más. Leí un libro a los 15 años en el que el episodio suponía un clímax total. Me impactó y me fascinó. Supongo que hay algo dramático y violento que me conmovió, vale la pena como historia en sí misma. Me dediqué a ello porque quise profundizar, saber más cosas.

De las teorías sobre Anastasia, ¿cuáles, entre las que ha manejado, son las más disparatadas?

Ninguna, porque no son relevantes. Sé más o menos quiénes son y qué han hecho en la vida. Pero Anastasia, como personaje, muere aquel día en la historia. Leí la vida de Anna Anderson, una de las personas que anunciaron ser Anastasia, pero no había nada que me sirviera de ayuda para lo que yo quería.

Y Gueorgui, ¿de dónde sale?

Necesitaba una voz madura, alguien mayor para una de las mitades de la novela. Debía hablar desde una postura calmada, serena. Más después del narrador que utilicé en Motín en el Bounty, joven, enérgico, contagioso, poco instruido y un tanto salvaje. Para esta historia debía definir otra distinta y me costó mucho hallar el tono en los primeros capítulos. Cuando lo encontré y supe quién era, su dignidad, su modestia, su amor y su honradez, seguí hacia delante. También debía mezclarla con la otra mitad y que no chirriaran. Lo que no quería era repetir las fórmulas anteriores.

Pero aquí también hay una voz joven.

Sí, pero equilibrada con la otra. Era un reto. Para mí ya resultaba muy fácil narrar una historia a través de un muchacho. Quería encontrar otro camino. Por eso también lo estructuré del final al principio hasta que ambas voces se encuentran en el tiempo. Era una cuestión creativa muy importante como prueba para mí, lo que más me ha costado en esta novela. Me he hecho mayor y más ambicioso.

He ahí el riesgo. ¿Ha querido dar dos lecturas a la historia a través de dos edades?

Bueno, ese riesgo existe también para los lectores. Los jóvenes que se acerquen a él se sentirán atraídos por lo que le ocurre a Gueorgui en su vejez y puede que disfruten de su lenguaje y su forma de ver la vida. Por otra parte, los más mayores quizá quieran divertirse con las aventuras del Gueorgui joven.

Ha escrito esta novela al natural. ¿Por qué?

San Petersburgo es un lugar apartado hasta de su pasado incluso. No te cuesta mucho llegar, pero es un sitio alejado en el tiempo real, en su propia dinámica. Es el lugar más bello que conozco. He escrito siete novelas, pero ésta ha sido la experiencia mejor. Sentarme en los lugares, tratar de reflejarlos en el momento, en el sitio exacto. Miraba alrededor y trataba de atrapar los fantasmas en el escenario real, en el palacio Yusupov, donde tiraron a Rasputín al río, en los puentes, las fuentes, los canales. Sentía que podía oler la presencia de la gente que describía. Estos lugares emanan una tragedia, no son como Buckingham Palace. Llevan una sombra muy dramática dentro. Me gustó tanto, que creo que en el futuro podría escribir otro libro sobre Rusia. No me ha pasado con ningún otro.

¿Qué cree que opinarán los rusos de su libro?

No lo sé. Me lo pregunté también con El niño con el pijama Lo que los alemanes y los judíos pensarían: ¿qué tiene que hacer un irlandés hablando del Holocausto?, seguramente se preguntaron muchos. ¿Cómo coger una historia de otros y convertirla en narrativa? Mientras tengas una idea y la lleves con tacto y cuidado, creo que todo es legítimo y se puede aceptar.

¿Escribe para todos los públicos a conciencia?

No es algo premeditado, pero siento que mis libros deben ser leídos por todo el mundo, sin pensar en edades. Pienso en los autores que siempre me han fascinado, de Dickens a Stevenson, y lógicamente pretendo emularlos. La gente de mi generación no escribe historias. Creen que esa palabra, historia, es un taco, una ofensa, algo sucio. No lo tienen en cuenta, y para mí, además de un lenguaje bonito y acertado, la historia es lo que debe primar.

¿En todos los niveles?

Absolutamente en todos. Hay muchas familias que han discutido El niño con el pijama de rayas con la visión que dan tres generaciones en una casa. Para mí, Bruno es equiparable al Jim Hawkins de La isla del tesoro. Podía hablar con mis padres sobre él. Hay libros que además puedes volver a ellos en cualquier edad y encontrar grandes cosas. Ahora he hecho un club con mis sobrinos. Cada uno de nosotros elige un libro y los demás deben leerlo. Después lo discutimos. Yo elijo los que creo que deben estar en las estanterías de clásicos, como Oliver Twist, o hemos leído lo más reciente de Mark Haddon, Un pequeño incidente. Cosas así. Incluso me han obligado a meterme en Crepúsculo; pues muy bien, lo leí, nos divertimos.

Es crucial pensar en el lector.

Yo jamás incluiré en mis novelas elementos que puedan excluir a un posible lector. Está bien que existan libros sórdidos o historias de drogas, alcoholismo y perdición. Está muy bien. Yo leo esos libros, pero como escritor no me interesan.

¿Qué le interesa?

Cosas anticuadas. Reconozco que lo soy en mis gustos y en mi escritura. Pero es que estas cosas son las que han durado siglos. No es malo ni me avergüenzo.

Bueno, sobran los malditos, alguien tiene que hacer el trabajo bonito, ¿no cree?

Ya, pero es que para mucha gente de mi generación eso no se acepta.

No tanto. Por ejemplo, sus amigos, ¿le leen?

Bueno, mis amigos, sí. No tengo que excusarme por ello. Hay cada vez más escritores como yo. Españoles de mi generación, como Carlos Ruiz Zafón, sólo escriben pensando en la historia. Somos muchos aquellos que amamos las novelas decimonónicas. Ya hay demasiados adoradores de lo que se ha hecho en el XX y en el XXI, también necesitamos escritores que cuenten historias como se hacía en otros tiempos. De hecho, en el XIX se construyó un canon que sigue vigente. Un canon en el que lo que importa es lo que les ocurre a los personajes.

Muchos están volviendo a beber en ese canon, conscientemente, y tratando de adaptar las reglas a nuestro tiempo. ¿Hemos perdido caminos y volvemos a las fuentes originales? ¿Estamos en crisis creativa?

Creo que hay muchos escritores que se frustran con lo que leen actualmente. Me acerco a muchas primeras novelas, pero observo que los escritores jóvenes no entienden lo que es formalmente un relato, sus estructuras y sus complejidades. Se pierden en cosas triviales. Eso no es la novela. Eso es insultante para una novela. Me gusta, al empezar, buscar la forma, resolver el puzzle. Cuando estás metido en el fondo, cuando estás perdido, lejos del final para dejarlo y lejos del principio para volver a empezar y comprender cómo vas a resolverlo todo. Cuando estás metido de lleno en el trabajo, 24 horas, sin descansar ni pensar en otra cosa. Cuando tratas de comprender cómo reaccionan los personajes. Yo no quiero saber qué les va a ocurrir, me gusta descubrirlo mientras avanzo, ver cómo crece ese mundo delante de tus narices, cuando la novela te va diciendo de qué va, hacia dónde va.

¿Eso es lo más puro en la literatura? ¿Dejarse llevar? ¿Dejar que te guíe la acción, las motivaciones de quienes andan dentro?

Sí, claro, y luego descubrirlos, reconducirlos un poco. Arreglarlo. Inventar es agotador. Limar, editar, es lo que te hace consciente de que puedes arreglar algo en dos o tres versiones.

Aun así, ¿no salva a nadie entre sus contemporáneos anglosajones? ¿No será también que esa trivialidad viene dada por las demandas editoriales?

Las editoriales buscan el impacto rápido, el éxito inmediato, y no las carreras lentas, a largo plazo. De eso son responsables. Hoy sería muy difícil dejar desarrollarse a un Ian McEwan, alguien a quien hay que dar su tiempo para que logre la grandeza total. Lo digo porque conozco a muchos escritores de mi generación que se han rendido por eso, que sus novelas no han resultado éxitos y no encuentran editor. La ambición literaria no se premia. Es una pena. Los escritores que me interesan son aquellos en los que se nota la ambición por perdurar. No quiero parecer pretencioso, pero debemos escribir con esa intención. De todas formas, sí hay escritores de mi generación o más mayores que admiro en mi lengua, desde el mismo McEwan o Ishiguro, por supuesto a Jonathan Coe, Colum McCann o David Mitchell, otro de esos escritores completamente centrados en las historias que cuentan.

En su caso, ¿qué fue crucial, la suerte o la cabezonería?

No tuve suerte. Me costó mucho llegar hasta aquí. Antes de El niño con el pijama de rayas había escrito cuatro novelas que no vendieron suficiente y no habrían podido sostener una carrera. La vida que llevo hoy no tiene nada que ver con mis primeros años, muy difíciles, muy estresantes, siempre arruinado, convencido de que mi escritura no interesaba a nadie.

¿Llegó a agobiarse por el fracaso?

Lo sentía profundamente, creía que estaba fracasando realmente. No tenía ninguna fortuna, trabajaba todos los días, a lo bestia, en la librería y en mis obras. Pero decidí dejar mi puesto de vendedor porque no me permitía afrontar a tope la literatura. Un día dije que me iba. Me bajé al pub con mis compañeros y les oía quejarse de su trabajo, de lo infelices que les hacía. Me vi ahí en medio, yo era su jefe, atrapado, y decidí dejar las llaves de la tienda sobre la mesa. Me largué a dedicarme por entero a esto. En cuatro días desaparecí de Dublín con la idea de que si mi carrera literaria iba a salir bien, necesitaba dedicarme exclusivamente a ello. A los 18 meses apareció ese libro y todo cambió. Mi éxito se lo debo a haberme negado a aceptar lo que las editoriales me tenían reservado. Un no que se iba a producir en cualquier momento. La clave fue demostrarles a las claras que no estaba acabado. Es lo mejor que he hecho en mi vida.

Debió de temblar entonces. ¿Sintió caer en el vacío?

No hacía más que llorar y pensar: ¡qué he hecho! Pero al segundo día me fui a Wexford, el lugar donde pasaba los veranos de mi infancia, y me puse a trabajar. La enseñanza fue definitiva. Si tienes una historia en la cabeza, déjalo todo y escríbela. Primero hice Next of kin, y mientras editábamos eso escribí El niño Antes de que saliera ya sabíamos el interés que había suscitado, y mi agente y yo nos olimos que podía funcionar, que cambiaría mi suerte.

El que resiste, gana.

Efectivamente.

¿Hoy es el día en que usted no se arrepiente de su libro, como esos escritores pretenciosos que intentan hacernos creer que les molesta el éxito? Usted es normal, ¿no?

No podría arrepentirme. Estoy muy orgulloso de mi libro. Me pregunto qué clase de persona despreciaría la experiencia que yo he tenido con los lectores de mi obra. Lo que espero es que el público sea comprensivo conmigo y me deje probar otros caminos.

DEL HOLOCAUSTO A LA REVOLUCIÓN RUSA
John Boyne

era un librero atento en el Dublín de los años noventa. Su pasión por la literatura se había forjado en el Trinity College de la capital irlandesa. Empezó a escribir muy joven, pero el éxito no le llegaba y decidió dejarlo todo por un libro. Así es como inventó El niño con el pijama de rayas, un cuento que se convirtió en un éxito universal. (En la imagen, hace un año con Asa Butterfeild, el niño que protagonizó la película basada en este libro). Antes había publicado cuatro obras que no han sido traducidas al español: The thief of time, The congress of rough riders, Crippen, Next of kin.

Su quinta obra le proporcionó el Irish Book Award y el British Book Award, además de durar en las listas de los más vendidos todo un año. Después abordó una leyenda como la del Bounty desde otra perspectiva y ahora publica La casa del propósito especial, con la Rusia de los zares de fondo.

PAÍS

Irlanda

OBRA

El ladrón del tiempo (2000).

El noi del pijama de ratlles (2006).

Motí al Bounty (2008), Eds. 62: La Butxaca: Instal•lat en els darrers compassos de la seva vida, el capità Turnstile rememora els extraordinaris esdeveniments que donaren lloc a l’inici a la seva llarga i fructífera carrera de marí. De 14 anys, de pares desconeguts, John Jacob Turnstile és un noi alegre i vivaç que es guanya el pa de forma no molt honrosa pels carrers i mercats de Portsmouth. Justament quan està a punt de donar amb els seus ossos a la presó, troba la darrera taula de salvació: embarcar com ajuda de càmera del capità en un navili destinat a una importantíssima i exòtica missió. El capità és William Bligh, la nau és la fragata HMS Bounty i el destí, Tahití.

John Boyne torna a mostrar en aquesta novel•la el seu particular do narratiu amb una obra diferent, on el motí més famós de la història és el vehicle idoni per a submergir el lector en un complex microcosmos on el joc de l’ambició, el poder, les jerarquies, la lleialtat i el valor reflecteixen amb inusitada precisió tota la misèria i la grandesa de la condició humana.

La casa del propòsit especial (2009), Eds. 62: La Butxaca: Mentre acompanya la seva esposa Zoya, que agonitza en un hospital de Londres, Georgi Danilovich Yáchmenev rememora la vida que han compartit durant seixanta-cinc anys, una vida marcada per un gran secret que mai ha sortit a la llum. Els records s’ajunten en una successió d’imatges inesborrables a partir d’aquell llunyà dia en què Georgi abandonà el seu míser poble natal per a formar part de la guàrdia personal d’Alexis Romanov, l’únic fill mascle del tsar Nicolás II. Així, la fastuosa vida en el Palau d’Hivern, les intimitats de la família imperial, els fets que precediren a la revolució bolxevica i, finalment, la reclusió i posterior execució dels Romanov es barregen amb el duríssim exili a París i Londres en una bella història d’un amor improbable, al mateix temps un apassionant relat històric i una commovedora tragèdia íntima. Amb un domini absolut del ritme i el suspens, John Boyne manté viu l’interès fins les darreres pàgines, on un inesperat desenllaç deixarà, un cop més, una profunda petjada en els lectors.

La apuesta (2010), Ed. Salamandra: Danny Delaney acaba d’iniciar les vacances escolars i ja està assaborint les setmanes de llibertat que té davant seuí. Però en fer-se fosc, quan la seva mare torna a casa acompanyada per dos policies, Danny comprèn de sobte que alguna cosa molt dolenta s’ha esdevingut. Aclaparada per la culpa, la senyora Delaney es tanca en sí mateixa i a Danny i el seu pare els tocarà recompondre la unitat de la família.

Escrita per a formar part de la sèrie Quick Reads (Lectures Ràpides) —una iniciativa llançada amb la finalitat de fomentar l’hàbit de lectura entre els adults—, La apuesta es transformà en un inesperat i massiu èxit de vendes en Anglaterra.

Webquest Diari d'una estrella a l'exili. Activitat complementària a la lectura de Les mateixes estrelles de Núria Martí.

2011-02-16T19:30:00.003+01:00

La lectura de Les mateixes estrelles de Núria Martí ha donat tant de sí que us convido a entrar al webquest que he creat amb el nom de Diari d'una estrella a l'exili, pensat per a alumnes de nivell elemntal (E2, E3), dels cursos de català de la Secretaria de Política Lingüística (SPL).

En aquest webquest es proposa una tasca relacionada amb l'aventura de llegir i escriure, la tasca de fer de periodista i trobar algun testimoni del temps de la Guerra Civil i l'Exii i exposar per escrit el seu cas, en forma biogràfica. Es dóna detall de tots els passos que cal seguir per dur a terne l'activitat i s'ofereix, també, informació complementària que ajudi a tancar el tema treballat a les dues lectures anteriors.

Espero les vostres opinions i suggeriments per a milorar el webquest (encara en construcció, però a poc d'estar enllestit!!)

CITES. Frank Kafka.

2011-02-16T18:32:00.002+01:00

"Si el llibre que llegim no ens desperta d'un cop de puny al cervell, ¿per què l'hauríem de llegir? ¿Per què ens faci feliços, la teva manera d'escriure? Per l'amor de Déu: seríem igualment feliços si no tinguéssim cap llibre, i en el cas que fos necessari, podríem escriure els llibres que necessitéssim per ser feliços. En canvi, necessitem llibres que actuïn en nosaltres com una desgràcia que ens fa molt de mal, com la mort d'algú que estimem més que no pas a nosaltres mateixos, com si fóssim proscrits comdemnats a viure en els boscos, allunyats de tots els homes, com un suïcidi: un llibre ha de ser la destral que trenqui la nostra mar congelada. Això és el que penso".

FRANK KAFKA (1883-1924)

http://www.kafka-franz.com/kafka-Biography.htm

A propòsit de Com una novel·la, de Daniel Pennac.

2011-02-16T11:34:00.000+01:00

A la recerca de bibliografia per al meu TFC sobre Lectura Fàcil he topat amb el llibre de Daniel Pennac, Com una novel•la. I com una novel•la fascinant ja llegida en el passat he gaudit immensament de les idees que ens brinda el professor francès sobre les claus de l'animació lectora en els nostres joves i infants, i la manera d'aconseguuir formar grans lectors amb èxit.

Dit així sembla tot molt fàcil, oi? No us ho creieu: no ho és pas. Llegint les pàgines d'aquest agradable llibre m'han vingut a la memòria moments tendres de la meva llarga etapa d'estudiant i les veus dels MESTRES, amb majúscules, dels quals puc dir que he après algunes coses, que ja és molt dir (amb això no vull desprestigiar l'ofici de docent però quan sobresurt algú, aquest algú és realment per a tota la vida!, i avui dia es poden comptar amb els dits de la mà les persones que es mereixen realment aquest títol). I quines persones són aquestes que tan importants han esdevingut per a la meva formació integral com a persona? Podríem dir que n'han estat tres, o millor dit, quatre.

Una, professora de lingüística general a la UB, italiana. El seu nom, Valeria Salcioli. Fou tan gran la seva influència que durant anys vaig voler anomenar la meva futura filla amb el seu nom. Amb ella vaig aprendre moltíssim sobre comunicació, també en majúscules, i vaig conèixer grans veus expertes en el tema com Jesús Tusón o Sebastià Serrano, entre d'altres. Les seves classes per a mi eren un gran tresor només perquè transmetia una senzillesa expressiva difícil d'imitar. Tenia, a més, el dot de ser una gran persona, humil, que tractava d'igual a igual l'alumnat. Era tota dolçor i la recordo especialment pel dia que em va convocar telefònicament per fer l'examen d'obtenció de la nota final de Matrícula d'Honor de la seva assignatura. Va ser un gran shock, aquella trucada, i encara més fer l'examen a dalt de tot de l'edifici històric de la UB un dia del mes de juny, en aquella terrassa on la gent et mirava suspicaçment preguntant-se quina tasca deuríem estar fent tres individus amb aquell sol gairebé asfixiant de l'incipient estiu. De fet es pot dir que va ser la meva primera gran MESTRA.

També de Lingüística, però aquest cop romànica, ressalta un nom. Un home jove llavors, molt jove, massa jove diria jo per ser davant la tarima d'una classe de l'edifici vell de la Facultat de Filologia de la UB. Era l'Enrique Gargallo. El seu carisma, la seva veu, la seva expressió, culta però alhora pròxima, el seu bagatge i ganes de transmetre, d'ensenyar, el seu atractiu (SÍ, ATRACTIU, ho confesso) em consternava perquè era tant el que es podia aprendre de la seva oratòria que després de les seves classes una corria desesperada a la Biblioteca Central a la recerca de la més gran extensa bibliografia sobre el tema. La meva mare s'espantava en veure'm arribar de la universitat sempre tan carregada. D'ell vaig aprendre la manera d'estimar millor les llengües, d'abraçar-les totes juntes com a germanes de les cultures del món, d'un món que llavors era tot meu i que havia de descobrir. Fins i tot vaig ser la correctora del llibre escrit per ell mateix que porta per títol Les llengües romàniques, publicat a Empúries, feina llavors excepcional per a una estudiant de tercer curs de carrera, que encara deso avui en un prestatge del meu estudi com un monument preciós. Quan a vegades baixo a Barcelona, i visito la facultat, em semto temptada de pujar al seu despatx per sentir-lo, de nou, per sentir la seva veu, aquella música que les seves paraules encomanaven, aquella alegria romànica que tan bé sabia transmetre i infondre als assistents a les seves classes plenes de gom a gom. A més de l'amor i la passió per les llengües, vaig aprendre que parlar bé i eloqüentment en públic no està renyit amb la senzillesa i la humiltat de coneixements. Ell et deixava les portes ben obertes a la curiositat, per avançar-te a allò desconegut que t'havia volgut insinuar i això, llavors, per a mi era com sentir el neguit del coneixement també en majúscules que em corroïa per dins. Sento una profunda emoció en recordar totes aquestes sensacions d'universitària.

Altres eminències del món de la filologia pertorbaren la meva ànima en aquells anys de la meva joventut. No puc deixar d'esmentar el Prof. Jaime Vándor que m'introduí en el fascinant món de la llengua hebrea, i dels estudis del qual conservo encara la il•lusió d'iniciar algun dia un viatge cap aquell país. Recordo que m'animava a anar a un kibutz per endinsar-me més en l'estudi de la llengua, i jo no m'hi acabava de decidir... També una Lola Badia o un Anton Espadaler m'embadaliren amb la seva forma d'explicar i ensenyar a llegir els clàssics, i aquí és on volia arribar, vés per on, després de tot aquest bagatge.

Ensenyar a llegir es pot dir que ningú t'ensenya, ets tu qui a base de molta i molta lectura tries el camí que millor et condueix als teus objectius lectors. Els mestres ajuden, és clar que sí, t'enlluernen amb claus noves que no havies ni tan sols fer evidents per ajudar-te en la tasca d'aprendre a llegir però només tu sol estableixes la relació´unica, íntima, gairebé mística amb la lectura. Avui dia s'insisteix molt en la idea d'inculcar bons hàbits de lectura als nostres nens i adolescents, des de ben petits quan, en realitat, en moltíssimes ocasions, els grans lectors i escriptors no han tingut al seu costat cap model que els ensenyés a fer-ho. En el meu cas ha estat així, tot i que jo no em considero una gran lectora. A casa meva llegia gairebé d'amagat, sobretot els textos en llengua catalana que comprava amb els diners de la setmanada, i més aviat era una cosa estranya que algú de la meva família anés amb un llibre sota el braç. Ah, és que jo era, fins i tot, de les que anaven pel carrer llegint. Qui em coneix us ho pot ben dir! Tothom sabia de mi al barri per aquest simple detall, per aquesta mania meva, i encara avui, quan les veïnes del Guinardó demanen la meva mare per mi, m'anomenen la lectora, la que sempre duia un llibre entre mans. Què vull dir amb tot això? Que es pot motivar a llegir, que es pot acompanyar el nen o el jove en el procés de lectura, però realment ha de ser ell qui prengui partit en aquesta decisió d'estimar l'acte de llegir per sempre més. I si la seva voluntat és ferma, llegirà per sempre, d'això n'estic fermament convençuda. Per poder llegir, LLEGIR, ens ha de moure el desig de fer-ho, l'ànsia de retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món en el silenci de la unió amb el llibre, llibre que ens acompanya en la intimitat de la nostra experiència vital.

Em quedo amb Pennac i algunes de les coses que diu en aquest Com una novel•la.

Esforç.

2011-02-14T20:24:00.001+01:00

Us mereixeu les meves disculpes. Fa dies que prenc moltes anotacions però són paraules íntimes, només meves, per a mi, desades en un quadern a part perquè constitueixen els fonaments de la meva investigació sobre la lectura fàcil que ja fa un temps que porto entre mans, i que no he volgut/pogut compartir amb vosaltres en aquest blog. Potser pensareu que aquest no és pas un gran motiu per deixar d'escriure, i teniu tota la raó, però tot sovint deixem de fer coses sense un motiu aparent malgrat que, més tard, ens penedim si pensem que aquesta continuïtat pot ser útil a altres persones. Perdoneu-me, doncs, aquest abandó, i deixeu-me uns dies per deixar-ho tot com Déu mana.

Torno a escriure perquè avui estic especialment contenta. Contenta d'estimar la lectura, contenta de retrobar l'esperança quan es fa evident que encara hi ha coses que ens omplen de vida, i contenta de poder compartir aquest desig d'aprenentatge amb tots vosaltres.

Al club de lectura les coses continuen més o menys igual o potser, fins i tot, una mica millor perquè nous assistents han omplert la sala d'alegria i joventut. Una maquíssima i jove professora d'anglès i italià, d'origen polonès, i dos nois més d'origen equatorià, estudiants dels cursos de català del Servei Local de Català són les noves incorporacions; algun assistent que per motius laborals no pot venir sempre però que sempre és ben rebut... i els companys de sempre, els considerats ja veterans, que vénen amb ganes, amb il·lusió de continuar amb la història començada i llegida les setmanes anteriors. Aquest és el grup, el meu grup, que em satisfà reunir cada divendres a la biblioteca.

Ja som al final de la lectura d'Anna Frank. La seva vida. Aquesta lectura ens ha obert molt les ganes de conversar, de discutir, d'ampliar coneixements, perquè el tema ja ens era conegut... havíem llegit Les mateixes estrelles, de la Núria Martí, que té fortes semblances. Ara, però, vull fer un pas més enllà.

Tot i que encara hi ha persones que tenen greus problemes per llegir i entendre textos en llengua catalana, sobretot persones que no han rebut una alfabetització continuada al llarg de les seves vides, poden, això sí, escoltar, seguir atentament la lectura feta pels altres, i és per aquest motiu que d'aquí a uns dies començarem la lectura d'una obra que no és de lectura fàcil. Es tracta de la versió que Edicions 62 ha fet a la col·lecció Lletra + del llibre de John Boyne, El noi del pijama de ratlles. Aquesta edició té una mida de lletra gran, molt gran, ara no hi haurà problemes amb els intercanvis d'ulleres que tot sovint realitzen alguns dels assistents... perquè gairebé no les necessitaran. I el llibre, què puc dir del llibre, commourà igual que els va emocionar els dos anteriors, i no els serà pas difícil d'entendre perquè està escrit en un català del tot accessible i la temàtica ja els és del tot coneguda. Així, que... ENDAVANT!!

Tots tenen ja l'exemplar en el seu poder. Ens queda per llegir un capítol de l'Anna Frank i sé que de seguida voldran començar a llegir el nou títol Jo vull, però, fer la contextualització, donar a conèixer l'autor, els propòsits que l'han portat a escriure aquest llibre... encara que sé que potser no em deixaran parlar-los molt de tot això perquè voldran abordar la lectura al més avait possible. Deixem-los, doncs, que ho facin. Deixem-los que llegeixen amb l'emoció profunda d'estar vivint un nou episodi de la història i ensenyem-los el poder que té la paraula de transportar-nos a altres mons i a altres maneres diferents de sentir, de pensar i de viure a les nostres.

Llegir requereix d'un esforç que totes aquestes persones realitzen cada setmana perseguint una finalitat comuna: compartir una estona d'aïllament del món que els ha tocat de viure. Poder viatjar amb llibertat pel destí d'altres personatges que ens ensenyen el valor de la vida i de la mort en cadascuna de les històries per ells relatades i viscudes.

Només hi ha una prova clara que l'esforç s'ha fet i ha omplert de saviesa la ment i el cor d'aquests lectors: el silenci, el silenci que omple la sala quan la veritat s'acosta a nosaltres.

Fins divendres, doncs.

DIUMENGE HISTÒRIC.

2010-11-29T13:25:00.000+01:00

Aquest passat diumenge alguns membres del Club de Lectura Fàcil i la meva família vam assistir a l'Auditori del Museu Valhonrat de Rubí a veure l'Exposició La Maternitat d'Elna. Exili, 1939-1944.

La Montse Bertroli i el Dani Cardó ens van fer de guies pels plafons que contenien la informació sobre la descoberta que l'Assumpta Montellà realitzà a l'entorn de l'exili del 1939 a la ciutat d'Elna, i el paper decisiu que la suïssa, Elisabeth Eidenbenz, va jugar en l'acolliment de totes aquestes dones, refugiades republicanes, i els seus fills, i en la creació d'un lloc confortable i sa que les ajudés a sobreviure durant l'embaràs, el part i la criança.

El coneixement d'aquest moment històric ha fet recordar alguns dels assistents moments personals de les seves pròpies vides, i és així com al final han pogut escriure al llibre de visites alguns dels seus records, experiències o sentiments sorgits d'aquesta visita.

L'interès mostrat per aquest moment històric ha fet que alguns d'ells hagin adquirit el llibre de l'Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna, en edició de butxaca publicat per Eds. 62, i tinguin ganes de llegir-lo, fet que m'alegra enormement perquè vol dir que la lectura els arriba i amb força, molta força. Us transcric un dels fragments més emotius d'aquest llibre, justament el que obre el llibre. Sens dubte, ha estat un diumenge històric, el que hem viscut avui.

Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins a deixar-ne fora només el caparró. La sorra li feia de manta.

Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana.

Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava.

Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi.

Em va proposar de parir en una maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló.

El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrime.

Tothom es pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers.

MERCÈ DOMÈNECH (Portbou, 2004)

QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA, SEGONA PART, CAPÍTOL 3: L'ARRIBADA.

2010-11-26T18:19:00.006+01:00

SEGONA PART: CAPÍTOL 3

L’ARRIBADA

1. Què fa feliç la Teresa?
2. Què significa que la Miranda vagi a totes hores amb la nina a la mà?
3. Què feien els passatgers del Winnipeg per homenatjar el president de Xile?
4. Quin dia va entrar el vaixell a port?
5. Com els van rebre els xilens?
6. Com se senten els nostres personatges quan posen peus a terra?

QÜESTIONARI COMPRENSIÓ LECTORA SEGONA PART, CAPÍTOL 2: LA TEMPESTA.

2010-11-26T18:05:00.000+01:00

SEGONA PART: CAPÍTOL 2

LA TEMPESTA

1. Com se sent la Miranda en imaginar-se el país que els ha de rebre, Xile?

2. Quin és el seu objectiu quan hi arribi?

3. A qui troba a faltar? Per què?

4. Què va passar el dia de la tempesta?

5. Què li va preguntar la Teresa al Federico?

6. Què senten l'un per l'altre?

7. Què els ha unit encara més?

QÜESTIONARI DE COMPRENSIÓ LECTORA. SEGONA PART, CAPÍTOL 1, EL MAR I EN FEDERICO.

2010-11-26T17:45:00.011+01:00

SEGONA PART. CAPÍTOL 1.

EL MAR I EN FEDERICO

1. Com es diu el vaixell que Pablo Neruda va preparar per ajudar els espanyols a fugir a terres estrangeres?

2. Com se sent la Teresa en emprendre el viatge?

3. A quin himne a la llibertat es refereix la Núria Martí quan diu (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,

i que ressonava des dels altaveus:

era un himne a la llibertat.

4. Quina importància té la mar?

5. Qui és en Federico?

6. Quin sentiment té el Federico en iniciar el seu viatge?

7. Què fa la Teresa pel Federico?

8. I la Miranda, com el veu?

9. Quines activitats fan la Teresa, el Federico i la Miranda al vaixell?

10. De què s’adona un bon dia la Teresa?

L'HIMNE A LA LLIBERTAT DE PAU CASALS: EL CANT DELS OCELLS.

2010-11-26T17:23:00.000+01:00

Al primer capítol de la segona part del libre Les mateixes estrelles, la Núria Martí incorpora un fragment que fa referència a una música que sona a la coberta del vaixell Winnipeg i que tothom coneix. És un himne a la llibertat. Diu el fragment (pàg. 29):

Sonava una música que molts coneixien,

i que ressonava des dels altaveus:

era un himne a la llibertat.

No sé del cert quin és aquest himne que tothom coneix i que la Núria esmenta com a símbol del moment històric que viuen els protagonistes d'aquest exili català, però la música que més m'ha acostat a aquest instant del llibre és El cant dels ocells de Pau Casals, i m'ha semblat molt oportú parlar-ne avui aquí perquè crec que, a més de ser una melodia ben maca i representativa de la nostra terra, és una manera de mostrar el nostre respecte a aquest moment de la nostra història i a les persones que el van viure tan intensament.

El cant dels ocells és una nadala tradicional catalana. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem. Com és habitual en la música tradicional, se'n desconeixen els seus orígens.

Segons Joan Amades, el text d'aquesta cançó es canta amb diverses melodies. La més coneguda, popularitzada per Pau Casals, s'adapta al ritme de bressolar i per això és utilitzada també com a cançó de bressol.

L'il·lustre violoncel·lista català, Pau Casals, va tocar aquesta cançó en nombroses ocasions. Es va popularitzar en algun dels arranjaments que ell mateix va compondre, però en cap cas s'ha d'interpretar com si l'obra fos seva, sinó que pertany a la cultura tradicional catalana.

Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, El Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.

És típic a Barcelona acomiadar als difunts il·lustres amb El Cant dels ocells el dia de l'enterrament per honorar-los.

El mateix Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.

En el seu concert a la Casa Blanca, davant del president J.F. Kennedy, després d'escoltar la melodia, el mateix president li va expressar: "Ens heu fet sentir humils".

Se n'han enregistrat nombroses adaptacions, d'entre les quals són remarcables el seu arranjament per a vuit violoncels, o el seu arranjament per a piano i violoncel.

Una altra versió destacada és la del saxofonista Pedro Iturralde, que s'inicia amb un solo de saxòfon i desemboca amb un conjunt per a orquestra de jazz. També s'han enregistrat versions diverses de cantautors (Lluís Llach), cantants lírics (Victòria dels Àngels), grups de rock (Pastorets Rock), etc. Abans de Pau Casals, en Pep Ventura va compondre una sentida i bonica sardana amb aquest nom on la part de tenora és tal volta més emotiva que el violoncel del mestre Pau Casals.

Aquest conjunt d'interpretacions ens fan pensar en la dimensió interpretativa i emocional de la peça. Pau Casals va popularitzar El cant dels ocells fins al punt que, en escoltar la melodia, hom ho associa al sentiment de país.

Us deixo un vídeo on la interpreten Victòria dels Àngels i Lluís Claret, d'una banda, i Lluís Llach, de l'altra, acompanyada aquesta darrera de la seva lletra.

Que gaudiu de la bona música!!!

En veure despuntar

el major lluminar

en la nit més hermosa

els ocellets cantant

a festejar-lo van

en sa veu melindrosa.

A l’alba partiran

Mediterrània enllà

amb ales amoroses

els ocellets cantant

el seu consol duran

als infants orfes de Bòsnia.

SESSIÓ 26 DE NOVEMBRE DE 2010.

2010-11-26T15:30:00.000+01:00

Aquest és l'esquema de treball de la sessió de lectura del Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí d'avui.

A aquest esquema penso incorporar, també, alguns petits canvis que afecten l'organització de la sessió, com ja va essent habitual en mi últimament. En aquest cas, faré llegir només MITJA PÀGINA a cada assistent, atès que la setmana passada eren molts i si tots llegeixen una pàgina ens acabem el llibre en un no res i hem de ser a la biblioteca més d'hora i mitja. M'interessa treballar la comprensió lectora, que entenguin realment allò que estan llegint i, per això, avui llegiran menys però entendran més. Aquest és l'objectiu. De totes maneres ja veig que en una o dues sessions més el llibre de la Núria Martí el donarem per finalitzat i és, doncs, el moment d'encarregar el nou llibre, el del diari d'Anna Frank abans no tinguem problemes per tenir-lo a temps.

Així, doncs, aquest és l'esquema de la sessió d'avui:

Passar llista.
Explicació sortida de diumenge: Exposició La Maternitat d’Elna. Exili 1939-1944.
Donar fitxa personal a la Keila, el Fabián, i l’Edin.
Fer oralment, i en grup, la fitxa de comprensió lectora dels capítols 2 i 3 de la Primera part de Les mateixes estrelles.
Resum de la Primera part del llibre.
Lectura Segona Part, capítol 1.
Qüestionari comprensió lectora capítol 1: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
Lectura Segona Part, capítol 2.
Qüestionari comprensió lectora capítol 2: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
Lectura Segona Part, capítol 3.
Qüestionari comprensió lectora capítol 3: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.
Debat segona part del llibre: Quins sentiments predominen en aquesta segona part del llibre? Hi ha motiuis per a l'esperança, per a ser feliç?
Comentari de l’estructura.
          o Heu vist que aquests tres capítols que hem llegit formen la SEGONA PART del llibre, oi? Per què?
          o Quina és la idea principal de la PRIMERA PART? I de la SEGONA?
          o Què penseu que pot passar a la TERCERA PART? Mirem el títol dels capítols.

Anem a veure l'exposició La maternitat d'Elna. Bressol de l'Exili. 1939-1944.

2010-11-24T18:43:00.001+01:00

Del 17 de novembre al 29 de novembre del 2010 l'auditori Museu Vallhonrat (C. Sant Pere, 77-79) de Rubí acull l'exposició La maternitat d'Elna. Bressol de l'Exili. 1939-1944, exposició que documenta un moment històric de gran transcedència política i social per al nostre país, al mateix temps que mostra una experiència plena de vida i de llum en un dels moments més cruels i negres de la nostra història: els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola i l'Exili que van haver de patir molts dels ciutadans d'arreu del país.

Com que al nostre Club de Lectura Fàcil estem immersos en una història que recrea, també, aquesta experiència de l'exili, Les mateixes estrelles de Nüria Martí, m'ha semblat molt encertat aprofitar aquesta mostra i visitar-la amb el grup que assisteix cada divendres a llegir a la biblioteca. Hi anirem diumenge al matí tots plegats, espero que amb moltes ganes de treure partit d'aquesta exposició.

La Direcció General de la Memòria Democràtica ha assumit la tasca de difondre la història de la Maternitat en compliment del protocol de col·laboració entre l'Ajuntament d'Elna i el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, signat a Elna, el 14 de juliol de 2005.

Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat a moltes dones i nadons de sobreviure. La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (moria la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.

Al següen enllaç podreu trobar un material didàctic elaborat per la historiadora Assumpta Montellà, autora del llibre La Maternitat d'Elna, bressol dels exiliats, que us pot ser de gran utilitat per a comprendre l'abast d'aquesta mostra. A més a més, Assumpta Montellà oferirà una xerrada avui dimecres 24 de novembre, a les 19 h, al mateix auditori on té lloc l'exposició.

Aprendre llengües, d'Enric Serra.

2010-11-22T11:47:00.001+01:00

El bloc d'Enric Serra és molt i molt interessant per la quantitat d'informació sobre didàctica que ofereix als docents novells, i en aquesta ocasió m'ha semblat molt i molt oportú enllaçar aquí una entrada seva que porta per títol Aprenents de llengües estratègics, perquè sintetitza molt bé algunes de les estratègies que hem de tenir en compte a l'hora d'ensenyar i aprendre llengües. Prendré notes d'algunes de les seves indicacions per al meu treball d'elaboració d'estratègies d'aprenentatge lectores en els clubs de lectura fàcil.

http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/11/576-aprenents-de-llengues-estrategics.html?spref=tw

Comentari a la sessió del 19-11-10.

2010-11-20T02:25:00.003+01:00

Després d'uns dies capficada per aconseguir el major benestar dels assistents a les sessions del club de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui he arribat d'horeta, he fet fora -bonament- els joves que es reuneixen a la sala Chill-out a xerrar, lligar i altres afers propis de l'adolescència, no sense la protesta d'algunes xiquetes, he recollit els pufs que eren mal col·locats per la sala i he anat a buscar cadires per al meu grup. És clar que aquests coixins de la Sala Chill-out no són adequats per a la lectura, i si la queixa prové del col·lectiu de gent gran és del tot comprensible perquè no hi ha qui suporti gaire estona allà asseguda si és per aprendre a llegir i aprendre a comprendre. Així és que hem tornat als vells temps, als temps de la seu de la Biblioteca a l'Escardívol, he posat les cadires en rotllana i hem rebut la presència de dos nous interessats a aprendre a llegir en llengua catalana.

Un d'ells, Mahamadou, és senegalès, amic de Yaya, simpàtic, molt interessat a aprendre, i l'altre és Edin, que prové de Bosnia-Herzegovina i té estudis superiors. Sempre és un plaer tenir gent nova al nostre grup i ara ens fa falta gent jove més que mai, així és que m'ha alegrat molt aquesta presència seva. Els ho agraeixo molt i espero que continuïn assistint a les nostres sessions de lectura.

He passat llista i ens hem presentat breument, perquè així tothom conegui els noms de les altres persones i la cohesió del grup sigui cada vegada més gran. Com que érem en rotllana penso que avui hem estat tots molt més concentrats i motivats per a llegir. He fet un resum molt esquemàtic de l'argument de Les mateixes estrelles per posar al dia els nous lectors, i després he anat fent les preguntes de comprensió lectora del capítol 1 de forma oral. En general ha costat una mica, no eren fàcils de respondre per a ells, potser perquè no havien rellegit el capítol a casa i no recordaven alguns detalls d'aquest primer capítol.

La pregunta número 1, adreçada al lector número 4, l'ha respost correctament el lector número 9, sempre atent als detalls i capaç de reflexionar sobre allò llegit. El lector núm. 4 ha dit ben sincerament que no recordava els noms de les protagonistes, però aquesta és una dada essencial que haurien de conèixer perquè aquests dos noms femenins apareixen constantment i tot gira al voltant de les seves vides.
La pregunta 2 era dirigida a la lectora núm. 3 i ha respost adequadament la primera part però no així la segona, la que fa referència a l'edat de la nena. De fet ningú recordava aquesta dada, s'hi aproximaven una mica per atzar (alguns deien 6 anys, altres 9, però ningú en tenia constància que hagués sortit al text).
Tampoc coneixien el lloc on s'havien amagat aquests dos personatges fugint de les bombes. La lectora número 1 -i altres també- sí que recordava que s'havien amagat sota una taula, però ningú sabia on era aquesta taula, el lloc concret. Esperaven que fos a un refugi però la ubicació exacta era la de l'escola de Figueres, el lloc on vivien i havien format la seva família aquests dos personatges femenins.
Amb la pregunta 4 també hi ha hagut una certa confusió. Ningú sabia la resposta i la lectora núm. 3 ha confòs aquest moment que té l'estació de tren com a escenari central amb una altra escena similar que té lloc més endavant, al final del capítol 1, quan s'acosten a la frontera francesa.
La 5a pregunta sí que la tenien clara: tots apunten que decideixen arribar a la frontera a peu.
Els lectors núm. 4 i 5 han respost la 6a pregunta però sense precisar el mes concret en què té lloc l'acció: saben que fa fred, que fins i tot hi ha neu i glaç però no dedueixen en quin mes passen els fets d'aquest capítol, tot i que s'esmenta al text.
Les preguntes 7 i 8 també han estat difícils de contestar. He hagut de recórrer a elements contextuals per ajudar-los a respondre, com per exemple el fet que hi hagués més gent esperant arreplegada per entrar al país veí, o que la mare esperancés la seva filla amb promeses que la poguessin reconfortar. Això els ha ajudat una mica a aclarir alguns d'aquests detalls del final d'aquest capítol.
El lector núm. 9 ha estat qui finalment ha fet el resum del final d'aquesta escena i ha fet recordar la resta com anava transcorrent tot.

Com que estaven delerosos de llegir, he preferit deixar el debat per a més endavant, activitat que finalment no hem fet i haurem de reprendre la setmana vinent a mode de resum o recordatori d'allò que hem llegit avui.

El capítol 2, La casa de pagès, l'ha començat a llegir el lector núm.4 seguint l'ordre en què seuen habitualment, de forma que cadascú ha llegit una pàgina, fet que ha comportat que avui llegíssim tota la primera part del llibre i l'inici de la segona part, també, atenent el nombre d'assistents presents avui a la biblioteca, deu en total. Aquest lector i la lectora núm. 3 han plantejat un dubte respecte al fet que la protagonista porti el cognom del marit, i aquesta dada ens ha fet reflexionar sobre si és habitual a l'estranger que les dones portin el cognom del marit o no. A Bosnia és així, a França hem vist que també, al Senegal, en canvi, segueixen les mateixes directrius que a Espanya, a nivell legal, que la dona manté el cognom patern, tot i que socialment es pugui donar a conèixer amb el cognom del marit. També s'ha fet referència al fet que la legislació espanyola hagi acceptat els canvis d'ordre en els cognoms per part de tot aquell ciutadà que ho desitgi, especialment en el cas de mares solteres, separades, etc. També el paper o rol de la dona en el passat i els canvis que s'han anat produint al llarg de la història en aquest sentit han sortit com a possibles causes d'aquests canvis en l'adopció d'un cognom o un altre.

Un rere l'altre han llegit la seva pàgina i he anat anotant aquells trets rellevants de cadascú que m'han semblat millorables o que requereixen algun tipus d'actuació. En general, però, ha anat bé, tot i que els recomano que llegeixín més a casa, sobretot a aquells lectors que ja fa temps que assisteixen a les sessions i no avancen prou en les seves habilitats lectores i lingüístiques.

Els dos membres nous que avui han vingut ho han fet realment bé. En el cas del noi de Bòsnia es nota que té costum de llegir, que coneix altres llengües a més de la materna (l'anglès, l'alemany i l'espanyol) i que, per aquest mateix motiu, té menys dificultats per adquirir destreses en llengua catalana. El fet de sentir llegir els altres i d'escoltar-me a mi parlar, l'ha ajudat a llegir amb una fonètica prou bona el fragment que li ha tocat. En poc temps segurament adquirirà una gran competència comunicativa en la nostra llengua.

Pel que fa al noi senegalès, al principi li ha costat arrencar una mica però tot seguit ha anat avançant al temps que jo li anava repetint les paraules més difícils. El coneixement de la llengua francesa també crec que el pot ajudar amb la fonètica catalana, tot i que de moment no assoleixi un mínim d'expressió oral en català si no l'estudia abans una mica en classes reglades del Servei Local de Català.

Ens ha quedat pendent debatre els punts que jo tenia preparats de cada capítol, fer els qüestionaris dels capítols 2 i 3, i comentar la importància de l'estructura del llibre per entendre una mica millor com s'esdevenen els fets narrats. Hem acabat fent una mica d'investigació sobre què pot passar a la segona part del llibre, i els suggeriments que han anat sortint són:

que el vaixell s'enfonsarà (lector 2).
que començaran una nova vida a Xile (lector 2).

També els he preguntat qui els sembla que pot ser aquest Federico que apareix al primer capítol de la segona part. Els apunts que han fet són:

Federico García Lorca (i hem explicat qui és aquest personatge). Ho ha proposat el lector 2.
Federico és el capità del vaixell (lector 5).
Federico és un amic de la Teresa (lector 9).
És un nen (lector 16).

Per concloure, avui ha estat una sessió interessant que ens va endinsant en la lectura d'aquest llibre tan entretingut i clar per als objectius que ens mouen a ésser aquí: acostar la lectura de textos en llengua catalana a col·lectius amb dificultats lectores transitòries o permanents.

Preguntes de comprensió lectora, Capítol 3, Primera Part, de Les mateixes estrelles.

2010-11-19T23:29:00.002+01:00

QÜESTIONARI NÚMERO 3.

Un vaixell rumb a Xile.

1. Què va llegir la Teresa al diari de l’estanc?

2. Qui era Pablo Neruda?

3. Què volia fer per ajudar els espanyols?

4. Què havia de fer la Teresa per aconseguir pujar al vaixell?

5. Com era la maleta que prepararen?

6. Què va regalar la Sara a la Miranda en el moment de l’acomiadament? Per quin motiu?

7. Van tenir dificultats per arribar al port?

8. De quin color era la targeta que Pablo Neruda els va donar quan pujaren al vaixell?

9. Què va sorprendre molt la Teresa?

10. Per què somriu amb esperança la Miranda?

Esquema sessió de lectura 19-11-10

2010-11-19T22:47:00.064+01:00

Aquí teniu organitzada la sessió de lectura d'avui de Les mateixes estrelles.

1. Qüestionari de comprensió lectora capítol 1: una pregunta a cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.

2. Debat (partint de les propostes de comprensió lectora del final del llibre):

o Has viscut o coneixes algú que hagi viscut una guerra?

o Has anat alguna vegada als Pirineus?

o Diuen que les persones que viuen a països càlids són diferents de les persones que viuen a països freds. Hi estàs d’acord?

o Penses que la Teresa i la Miranda són valentes? Per què?

3. Lectura capítol 2.

4. Qüestionari comprensió lectora capítol 2: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.5. Debat: Per què et sembla que la Sara i la Miranda es fan tan amigues?

6. Lectura capítol 3.

7. Qüestionari comprensió lectora capítol 3: una pregunta cadascú. Prendre notes o gravar l’àudio per veure les respostes.

8. Debat:

o Per què la família Bertrand està tan trista quan la Teresa i la Miranda marxen de la casa de pagès? T’has sentit així alguna vegada?

o Tu que hauries fet: hauries marxat lluny o t’hauries quedat a França?

9. Comentari de l’estructura.

o Heu vist que aquests tres capítols que hem llegit formen la PRIMERA PART del llibre, oi? Per què?

o Què penseu que pot passar a la SEGONA PART? Mirem el títol dels capítols.

Peguntes de comprensió lectora Capítol 2, Primera Part, de Les mateixes estrelles.

2010-11-19T17:52:00.005+01:00

QÜESTIONARI CAPÍTOL 2.

La casa de pagès.

1. Què és la llum que veuen mare i filla quan caminen pel bosc?

2. Com era la pagesa que els va obrir la porta?

3. Què els va oferir per menjar?

4. Quants són, i com es diuen, els membres d’aquesta família?

5. Com és el senyor Bertrand?

6. Com és la relació de la Miranda amb la Sara?

7. Què va fer la Teresa per les nenes?

8. Com anima la mare la seva filla?

9. Què preocupa la Miranda?

10. Com se sent la Teresa?

Preguntes de comprensió lectora Capítol 1 de la Primera Part de Les mateixes estrelles.

2010-11-19T17:19:00.011+01:00

Tot seguit us proposo unes preguntes de comprensió lectora del capítol 1 de Les mateixes estrelles.

QÜESTIONARI CAPÍTOL 1.

Camí de França.

1. Com es diuen les protagonistes d’aquesta història?

2. Estan soles? Quants anys té la nena?

3. On s’han amagat fugint de les bombes?

4. Què passa a l’estació?

5. Què decideixen fer?

6. A quina època de l’any es troben? Quin temps fa?

7. Què passa quan arriben a la frontera?

8. Com anima la mare la seva filla?

9. Quan les deixen passar?

10. A on es dirigeixen?

Sobre l'avaluació de les habilitats lectores.

2010-11-18T10:29:00.007+01:00

La meva preocupació actual -i present a totes hores- és reflexionar, observar i analitzar si els assistents al club de lectura fàcil de la ciutat de Rubí aconsegueixen entendre allò que llegeixen, atenent el coneixemnt de la llengua que presenten els diferents grups d'assistents (nouvinguts joves i de gent gran, bàsicament), amb diferents graus d'alfabetització -la gent més gran, en aquest sentit, no ha rebut una escolarització reglada que els hagi permès afrontar el repte d'una formació continuada al llarg de la seva vida, per exemple-, uns hàbits lectors establerts -que tot sovint no hi són- i els processos cognitius que intervenen en la comprensió lectora en els grups d'aprenents que assisteixen a les sessions. Per poder fer-ho, és clar, es necessita valorar les estratègies que en cada cas particular, i de forma grupal, també, es van efectuant per arribar al missatge que cada text aporta i en aquest sentit és imprescindible realitzar una contínua avaluació de tot aquest procés atenent diferents aspectes.

Com que els mètodes d'avaluació tradicionals ofereixen, tot sovint, dificultats per a mesurar aquests aspectes abans esmentats, vaig cercant informació al respecte que m'ajudi a establir uns criteris clars, en certa manera objectius, d'anàlisi de tot aquest procés de comprensió lectora. Penjo, doncs, una presentació que trobo que és força essencial per a entendre l'avaluació formativa que es duu a terme en l'actuaalitat als centres educatius i que és equiparable, també, als col·lectius d'adults amb què treballem. Espero que em/us sigui d'ajuda per a enfrontar aquesta tasca d'avaluació del procés d'ensenyament/aprenentatge de la competència lectora en adults.

Avaluacio competencial 2010

View more presentations from Nuria Alart.

La Lectura Fàcil al programa Para todos La 2.

2010-11-16T10:48:00.001+01:00

El passat divendres 12 de novenbre la co-directora de l'Associació Lectura Fàcil, Eugènia Salvador, va ser al programa Para todos La2 per parlar de la situació que viu la societat espanyola amb respecte a l'hàbit lector. Juntament amb Antoni Comas, President del Gremi d'Editors de Catalunya, i Jordi Sierra, escriptor de literatura juvenil, es va debatre a l'entorn de les dificultats per establir uns bons hàbits de lectura a l'escola, la família i en la nostr societat en general a partir d'activitats de foment d'aquesta activitat tan enriquidora.

Us passo el vídeo on podreu prendre notes de les dades més rellevants que es van apuntar sobre aquest tema. Jo em quedo amb la idea de Jordi Sierra que diu que el problema fonamental de la nostra societat es troba en la comprensió lectora, en el fet que l'esforç, en general, però també l'esforç lector, no es valora suficentment o la idea de l'Eugènia que diu que la lectura no es troba entre les prioritats de l'actual sistema educatiu.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20101112/para-todos-2---12-11-10/929441.shtml

Quan sorgeixen alguns problemetes...

2010-11-15T02:08:00.001+01:00

Darrerament tinc la sensació que les coses no acaben de marxar del tot bé en el sí de les reunions del club. Potser és només una impressió meva, però des que vam iniciar les sessions a la seu de la nova biblioteca de Rubí, ubicada al carrer Aribau, alguns dels assistents han marxat i cada vegada ve menys gent. Potser la culpa només sigui meva, és clar que també pot ser això, però ara només penso en la possibilitat de recuperar aquests lectors que em són tan importants i que ara més que mai necessito per al meu treball de recerca.

No fa gaire que vaig comentar que ha canviat el perfil de l'assistent a les sessions del club dels divendres. Ara només em ve una o dues persones joves, la resta són immigrants de la primera generació que tenen entre 55 i 72 anys. Els més nombrosos són els que se situen entre els 60 i els 70 anys, i penso que la diferència en els objectius de lectura d'un grup i altre (joves/més grans) deu haver influït en la marxa dels assistents més joves, a més que aquests, poc a poquet, van trobant feina i els és impossible assistir els divendres a la Biblioteca. Però ara, a més, em trobo amb un altre problema i és que algunes d'aquestes persones més grans han manifestat la seva queixa a reunir-se a la sala destinada a aquesta activitat: la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, "amenaçant-me" amb deixar de venir definitivament si la situació no es resol. I quina és la situació, direu? Que aquesta sala és ocupada a les tardes per adolescents que escolten música, es comuniquen i interaccionen, i quan es buida a les set de la tarda, que és quan nosaltres arribem, l'ambient està força carregat -hormones a l'aire!!!- i ho deixen tot una mica desordenat. Aquí entren en joc el poc civisme, a vegades, d'aquests adolescents i l'exigència de la gent gran. No és un problema greu però s'ha de conscienciar ambdós grups de la necessitat de deixar en bon estat aquesta sala perquè és de tots, no només d'uns pocs que la fan servir amb una certa regularitat. Això costa de fer-ho veure, a tots. A més, la sala està equipada amb sofàs o pufs per sentir-se més còmode per realitzar aquesta tasca de relaxació o d'audició de música, però potser no ho és tant per a llegir. A la seu de la Biblioteca de l'Escardívol, l'antiga, realment ens trobàvem molt i molt bé perquè fèiem una rotllana amb cadires a la sala lateral ubicada a l'entrada de la biblioteca i a aquelles hores de la tarda d'un divendres no hi havia gaire públic. Això vol dir que no molestàvem ningú... a la nova seu, gran, molt gran, això no ho podem fer: no podem seure en la sala general perquè faríem massa soroll llegint en veu alta i per això només hi ha la possibilitat de continuar on som, a la sala chill-out que, a més, és insonoritzada.

Què es pot fer, doncs? D'una banda hi ha aquest problema d'ubicació, per entendre'ns, i de l'altra que la gent jove potser no es troba a gust perquè el ritme de lectura és més lent atès la manca de competència en llengua catalana i les reduïdes habilitats lectores dels assistents més grans i per aquest motiu decideixen no venir. Aquesta és la meva humil impressió però no sé pas els motius d'aquesta reducció de lectors. De més de 15 que tenia a principis de curs hem passat a la meitat i ara busco estratègies per recaptar gent, ja ho veieu!!

Les relacions de la Biblioteca amb el Servei Local de Català sempre han estat bones. Ara penso que aquesta situació no deu haver canviat, tot i el relleu generacional que ha patit la direcció. La Victòria Mateu, ex-directora d'aquesta biblioteca, vigilava molt que des del Servei Local de Català i l'Escola d'Adults es donés difusió a aquesta activitat. És gratuïta i se'n pot beneficiar molta gent que està aprenent català en l'actualitat. He pensat adreçar-m'hi directament per mirar de buscar estratègies de difusió d'aquesta activitat, i fins i tot se m'ha acudit de crear un altre grup de lectura fàcil, només per a immigrants que estudien la llengua, i fer-lo dissabte al matí que sé que pot ser un moment apte per a l'assistència, això sempre que la biblioteca em faciliti l'espai i els llibres, és clar.

En fi, preocupada estic per totes aquestes coses. Esperem que la situació es vagi normalitzant i que el club gaudeixi de molta vida com ho ha fet fins ara.

Participació en la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió.

2010-11-14T12:58:00.012+01:00

Dimecres passat es va celebrar a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona la Jornada d'Intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil. Protocols, experiències i estat de la qüestió. Va ser una molt bona oportunitat de retrobar-nos molts dels professionals que treballem en aquest tema, compartir experiències i donar a conèixer les nostres reflexions i impressions dels destinataris a qui van dirigides les activitats a l'entorn de la Lectura Fàcil.

Us penjo la meva Presentació per a què tasteu una mica de la meva reflexió. Té per títol Algunes reflexions a l’entorn de la dinamització lectora de grups d’immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Espero que sigui del vostre interès.

Jornada d’intercanvi d’experiències lf

View more presentations from rocioavilagamero.

De Pablo Neruda...

2010-11-12T18:40:00.001+01:00

De Tercera residencia (1947)

Explico algunas cosas

De España en el corazón
Himno a las glorias del pueblo en guerra
(1936 –1937).

Preguntaréis: Y dónde están las lilas?
Y la metafísica cubierta de amapolas?
Y la lluvia que a menudo golpeaba
sus palabras llenándolas
de agujeros y de pájaros?

Os voy a contar todo lo que me pasa.

Yo vivía en un barrio
de Madrid, con campanas,
con relojes, con árboles.

Desde allí se veía
el rostro seco de Castilla
como un océano de cuero.
Mi casa era llamada
la casa de las flores, porque por todas partes
estallaban geranios: era
una bella casa
con perros y chiquillos.
Raúl, te acuerdas?
Te acuerdas, Rafael?
Federico, te acuerdas
debajo de la tierra,
te acuerdas de mi casa con balcones en donde
la luz de junio ahogaba flores en tu boca?

Hermano, hermano!
Todo
eran grandes voces, sal de mercaderías,
aglomeraciones de pan palpitante,
mercados de mi barrio de Argüelles con su estatua
como un tintero pálido entre las merluzas:
el aceite llegaba a las cucharas,
un profundo latido
de pies y manos llenaba las calles,
metros, litros, esencia
aguda de la vida,
pescados hacinados,
con textura de techos con sol frío en el cual
la flecha se fatiga,
delirante marfil fino de las patatas,
tomates repetidos hasta el mar.

Y una mañana todo estaba ardiendo,
y una mañana las hogueras,
salían de la tierra
devorando seres,
y desde entonces fuego,
pólvora desde entonces,
y desde entonces sangre.

Bandidos con aviones y con moros
bandidos con sortijas y duquesas
bandidos con frailes negros bendiciendo
venían por el cielo a matar niños,
y por las calles la sangre de los niños
corría simplemente, como sangre de niños.

Chacales que el chacal rechazaría,
piedras que el cardo seco mordería escupiendo,
víboras que las víboras odiaran!

Frente a vosotros he visto la sangre
de España levantarse
para ahogaros en un una sola ola
de orgullo y de cuchillos!

Generales
traidores:
mirad mi casa muerta,
mirad España rota:
pero de cada casa muerta sale metal ardiendo
en vez de flores,
pero de cada hueco de España
sale España,
pero de cada niño muerto sale un fusil con ojos,
pero de cada crimen nacen balas
que os hallarán un día el sitio
del corazón.

Preguntaréis por qué su poesía
no nos habla del sueño, de las hojas,
de los grandes volcanes de su país natal?

Venid a ver la sangre por las calles,
venid a ver
la sangre por las calles,
venid a ver la sangre
por las calles!

Sessió del 12-11-10.

2010-11-12T17:05:00.001+01:00

Avui hem començat Les mateixes estrelles de Núria Martí. He passat un qüestionari inicial per veure què sabien d'aquesta obra i les respostes han evidenciat que sovint la portada, la contraportada, la imatge que s'ofereix per il·lustrar el camí d'entrada als llibres no són gaire valorats pels lectors inexperts. Les preguntes no eren potser les adequades, o l'enfocament. En alguns casos m'han assenyalat que no les podien respondre perquè no havien llegit el llibre i els he explicat que no calia haver-lo llegit, sinó simplement haver-li donat un cop d'ull ràpid. Les respostes evidencien que no ho havien fet, que per a aquests lectors més grans allò que importa és la lectura real del text, però hem de fer-los veure que a simpole vista un llibre ja ens pot donar moltes idees del seu contingut, i això ho hem anat fent després. Us passo l'enquesta per a què veieu el meu intent d'aproximació a les expectatives de lectura que podien tenir els meus lectors.

QÜESTIONARI 1 LES MATEIXES ESTRELLES (EXPECTATIVES LECTORES).

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles i us demano que respongeu les següents preguntes. Només heu de marcar una de les respostes.

1. Has llegit el llibre a casa?

1. si

2. no

3. una mica

2. Saps qui és l’autora, la Nuria Martí Constans?

1. una psicòloga

2. una professora

3. una historiadora

3. La portada del llibre és

1. no m’hi he fixat

2. normal

3. interessant

4. El títol

1. m’agrada

2. no l’entenc

3. és estrany

5. La imatge de la portada em suggereix

1. soledat

2. esperança

3. felicitat

6. El llibre em sembla

1. curt

2. llarg

3. normal

7. La mida de la lletra

1. està bé

2. no la puc llegir

3. m’és igual

8. Els títols dels capítols indiquen que és

1. un llibre de viatges

2. una història d’amor

3. una trobada amb amics

9. El llibre

    1. m’agradarà
    2. Sembla diferent
    3. no em desperta cap interès especial

10. Què esperes aconseguir amb la lectura d’aquest llibre?

Hem fet la introducció a l'autora Núria Martí Constans (és curiós com a la resposta de l'enquesta referida a l'autora gairebé tots han contestat que la Nüria Martí és una historiadora, potser per l'associació que han fet amb la temàtica del llibre).

Quan el lector número 13 ha llegit el Pròleg ha confòs l'any en què el sindicat Comissions Obreres va començar a treballar amb la Lectura Fàcil (2000) i l'any de publicació d'aquesta obra, l'any 2010. Hem tornat a llegir el paràgraf on s'especificava la data d'inici d'aquest treball d'adaptació de textos a lectura fàcil i els he explicat per què les dues dates no coincideixen. Tot seguit aquesta mateixa lectora ha donat l'objectiu de lectura més estès entre aquest grup de lectors i que havien d'especificar a la pregunta número 10 del qüestionari: volen aprendre més català.

El lector número 4 ha llegit la Presentació i el poema de Pablo Neruda. M'he adonat que la tria d'aquest poema amb què jo volia començar aquesta lectura és massa llarg, li costava de llegir tot i que ell és un bon lector i escriu sovint poesia en llengua castellana. Hi ha hagut un moment que la resta de companys han deixat d'escoltar i aquesta ha estat la prova que la lectura de Neruda no ha resultat del tot adequada en aquest grup per presentar la lectura de Les mateixes estrelles.

Tot seguit, el lector número 6 ha començat la lectura pròpiament dita, la del primer capítol de la primera part, Cami de França. N'ha fet un bon resum però en una interllengua més forjada d'elements de la llengua castellana que de la catalana. L'esforç, però, l'ha fet, no en queda cap dubte, però necessita més pràctica de l'expressió oral en llengua catalana.

La lectora número 1 se sent molt identificada amb l'oració de la pàgina 11 "assegudes a terra, sota una taula".

El lector número 2 ha llegit la pàgina 14. Comet algunes incorreccions del tipus diuen per duien, bolses per bosses, potser pel fet que és l'únic lector catalanoparlant que, no obstant això, mai ha estudiat la llengua i llegeix força influenciat per un català massa col·loquial.

Tamhé ha llegit el lector número1 i són nombrosíssims els canvis lèxiccs que fa quan llegeix, del tipus derrotes per derrotats, policia per policies, etc.

El lector núm, 9, d'origen senegalès, omet la s dels plurals.

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles de Núria Martí Constans.

2010-11-12T11:46:00.029+01:00

Avui comencem la lectura de Les mateixes estrelles, de Núria Martí Constans, escriptora jove que ha iniciat el seu bagatge en aquest món de la lectura fàcil amb una història realment bonica, emocionant. És un llibre curt, però no per això mancat d'interès, al contrari: donarà per molt el comentari de l'època històrica en què té lloc la narració, el final de la Gerra Civil Espanyola i la sortida a l'exili que pateixen els seus personatges a través del Winnipeg, el vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile.

És una història d'una nova vida en un nou país. És una història d'amistat, de solidaritat i d'amor. I per això crec necessari contextualitzar aquets elements esmentats abans per comprendre millor la història. Però abans d'entrar a fons en la lectura, vull passar un qüestionari que reveli les expectatives que els meus lectors s'han fer sobre el llibre. A partir dels aspectes formals del llibre, i el que cada element els provoca (portada, títol, imatge, autora, contraportada, què els sembla l'aparença externa del llibre, la seva mida, la de la lletra, els capítols, si són pocs o molts, la possible estructura, la informació que poden contenir, les imatges que es van trobant al llarg del llibre, la formulació d'hipòtesis sobre el possible/s tema/s que pot anar desenvolupant aquesta història) ens acostarem a l'ìnici d'aquesta història que de ben segur els captivarà.

Tot seguit sabrem qui és la Núria Martí Constans a partir de la lectura del Pròleg i del visionat del seu bloc on podem saber una mica més de la seva activitat diària i els temes que més li interessen.

També podem sentir el següent vídeo, on ella mateixa ens explica la seva trajectòria literària, les seves col·laboracions amb l'Associació Lectura Fàcil i el que ha suposat l'escriptura de Les mateixes estrelles i l'acceptació entre el públic que l'ha llegit o està com nosaltres començant.

També proposo el següent enllaç per conèixer algunes coses de la seva biografia:

http://tumateix-entrevistes.blogspot.com/2009/10/nuria-marti-constans.html

Passarem, després, a llegir l'apartat Presentació del llibre. En aquest espai es dóna compte del context sociohistòric d'on arrenca la història que la Núria ens relata: el darrer any de la Guerra Civil Espanyola i l'Exili consegüent de nombrosíssimes persones al país veí, França. La figura de l'escriptor Pablo Neruda i la seva iniciativa solidària d'ajudar aquestes persones a fugir cap a Xile a bord del vaixell Winnipeg ens situarà en predisposició per començar a endinsar-nos en la lectura, ara sí, després d'haver parlat una mica de tots aquests factors contextualitzadors de l'argument.

Com que sé que tots voldran llegir, tot i que no sé si el temps ens ho permetrà, farem l'intent de llegir el capítol 1, Camí de França, i el capítol 2 (ja veurem!!), La casa de pagès, per debatre sobre els aspectes de comprensió lectora que el mateix llibre ofereix.

Ja us en faré el resum d'aquesta sessió de lectura que ens espera.

Bona lectura!!

Esquema sessió del 5/11/2010. Trobada amb l'autora.

2010-11-05T13:52:00.001+01:00

o Presentació Montse Flores.

o Recordatori:

o deixar L’Aigua del Rif.

o Agafar en préstec Les mateixes estrelles.

o Deures: llegir capítols 1 i 2 a casa, en silenci.

o Lliurament fitxa.

o Qui és l’escriptora? Recordatori de la presentació del seu llibre a la Biblioteca de Rubí el passat mes de juny. Conèixer què saben els alumnes de la Montse Flores. Després, que ella ampliï, si vol, el seu perfil professional i humà.

o Demanar que algú faci un resum del llibre.

o Impressions i opinions diverses sobre aquesta lectura.

o Si els ha agradat.

o Si l’han entès.

o Si han trobat difícil la llengua emprada.

o Preguntes per part dels alumnes.

o Selecció de textos per llegir. Preguntes que es poden suscitar.

o Cita de Josep Maria Terricabras. Què és per a tu la immigració? La por hi va associada?

o Lectura pàgina 12. L’expressió “jo no sóc ni d’aquí ni d’allà” és una realitat als instituts de Rubí?

o “Si no puc viure al lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”, pàg. 14. Tothom s’hi adapta igual de bé? No creus que aquest procés és dolorós, difícil?

o Pàg. 17-18: “Crec que les coses que es fan amb el cor són les que estan ben fetes. El cor no s’equivoca mai”. Tu fas les coses amb el cor o hi poses una mica de cap, també?

o Pàg. 20: la mà de Fatma, el número cinc, l’expressió Hamsa ala ainek. Ets supersticiosa?

o Pàg. 25. El paper de l’àvia. Matriarcat.

o Pàg. 32. La Tati i l’amor, el desig. T’hi poses en la pell dels adolescents?

o Pàg. 45. El Ramadà i l’Aid el Kebir.

o Pàg. 62. El robatori de la càmera. Quina relació té aquest fet amb la història/imatge del seu germà?

o Pàg. 68-final. El noi ha crescut. És normal aquesta maduresa en els adolescents?

Fi de lectura de L'Aigua del Rif amb la Montse Flores

2010-11-05T10:57:00.002+01:00

El passat divendres 5 de novembre vam comptar amb la presència de la Montse Flores a la sala Chill-out de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí. Va ser una experiència molt enriquidora, perquè els assistents van poder sentir de prop les explicacions de la Montse sobre la redacció del llibre. Ens va explicar com va sorgir la idea, els mecanismes arran dels quals arrenca la història de l'Ahmed, el protagonista, la relació que ella manté amb els alumnes nouvinguts i adolescents, trets que caracteritzen aquest personatge, i la repercussió que aquest llibre ha tingut en el seu context acadèmic més immediat.

També ens va parlar del que significa la immigració, de la importància d'acostar la lectura a tots els col·lectius però sobretot aquest amb què ella està tan implicada, perquè a partir de les històries ens reconeixem nosaltres mateixos, ens revelem com a éssers humans, i ha posat com a exemple la seva experiència actual fent de conductora d'un club de lectura fàcil a la presó Model. Aquest aspecte de la seva trajectòria humana ha interessat molt els assistents, que no han parat de fer preguntes sobre la vida d'aquests col·lectius i ha motivat alguns a rellegir la seva obra, L'Aigua del Rif.

El resultat ha estat una tertúlia del tot interessant, amenitzada amb la peculiar forma d'explicar les coses que té la Montse, una sessió de fotos, la presència de l'Eduard Fraile, també, com a representant de la Biblioteca, i un record inesborrable d'aquest llibre i d'aquesta dona tan brillant.

Us presento les fotos que són la mostra d'un final de lectura molt reeixit. Cliqueu a sobre d'aquesta foto i anireu a l'àlbum Picassa que conté aquest material i on les podreu veure en fomra de presentació.

Gràcies, Montse, per compartir amb nosaltres el teu cor.

Jornada d'intercanvi d'experiències: Fomentem la Lectura amb Lectura Fàcil: Protocols, experiències i estat de la qüestió. Barcelona, 10 de novembre de 2010.

2010-11-02T11:07:00.001+01:00

El Club de Lectura de Rubí a l'antiga seu de la biblioteca Mestre Martí Tauler, de Rubí

El Grup de Treball de Lectura Fàcil del COBDC (Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya) organitza una Jornada d'intercanvi d'experiències amb el títol Fomentem la lectura amb Lectura Fàcil: protocols, experiències i estat de la qüestió.

La jornada se celebrarà el proper 10 de novembre de 2010 a la Biblioteca Jaume Fuster (Barcelona).

Aquesta Jornada s'adreça a tots els professionals interessats en utilitzar els materials de Lectura Fàcil. L'objectiu és fer una exposició tècnica d'experiències dirigides a públics amb diferents nivells de dificultat lectora.

La Jornada és gratuïta, però les places són limitades i és necessària la inscripció (http://www.cobdc.org/docs/inscripcio_jf.htm). Podeu veure el programa complet d'aquestes jornades a aquest enllaç: http://www.cobdc.org/cursos/programa_LF.html

És per a mi un luxe poder participar en aquestes jornades amb l'explicació, i reflexió, sobre la meva experiència amb el club de lectura de Rubí. Sota el títol Algunes reflexions a l'entorn de la dinamització lectora de grups d'immigrants: el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, abordaré la història del primer club de LF a casa nostra, el de Rubí, creat el curs 2004-2005. Aquest club és adreçat, principalment, a grups d'immigrants, i és per això que tractaré d'avaluar la feina feta al llarg d'aquests sis anys de sessions amb aquests destinataris, plantejant noves propostes metodològiques que condueixin a l'assoliment d'una més gran autonomia lectora, i competència comunicativa, d'aquests assistents com a objectiu principal que s'ha de promoure en aquesta tasca d'inclusió social dels col·lectius més necessitats de promoció i adequació lectores. Amb l'anàlilsi de les estratègies que s'han fet servir al llarg d'aquest temps de trobades, del paper del conductor i dels mateixos lectors en el sí del club, plantejaré nous reptes de conducció de les sessions en el si d'aquesta biblioteca.

No t’ho perdis! Les Jornades prometen ser d'allò més interessants.

Sessió del 29-10-10

2010-10-29T22:53:00.002+02:00

Avui hem estat quasi dues hores al Club de Lectura Fàcil. Ha estat una sessió intensa, però ha valgut la pena. Volíem acabar L'Aigua del Rif perquè la setmana vinent rebrem la visita de la seva autora, l'escriptora rubinenca, Montse Flores, i el llibre havia d'estar llegit per poder reflexionar i preparar algunes preguntes. Crec que ho hem aconseguit, tot i que amb certs entrebancs, també.

Avui ha arribat un membre més, una noia cubana, molt simpàtica i interessada a aprendre la nostra llengua. Quan arriba un nou assistent ens presentem tots, coneixem una miqueta aquesta persona, com es diu, d'on prové, quant de temps fa que viu a Catalunya o a la nostra ciutat, Rubí, i fem un resum de tot el que hem llegit per posar-la al dia. Això comporta dedicar-li una estoneta però s'aprofita per practicar oralment el tema de la identificació personal i aprendre a resumir el que s'ha llegit fins al moment. Després hem passat a la lectura, tot i que avui he introduït alguns canvis, amb la intenció d'ajudar alguns dels assistents a comprendre millor el que llegeixen. És de destacar que darrerament ha canviat el perfil del lector que assisteix a les sessions, i ara em trobo amb usuaris que tenen altres dificultats. Són persones d'edat avançada que a més de desconèixer la llengua, també tenen problemas de memòria, de la pràctica lectora en veu alta, etc., i a qui s'ha d'atendre com cal. Per això anem, en certa manera, una mica més lents i això no agrada pas a tothom. Espero que aquesta idea es comprengui: som un grup i hem de treballar plegats, hem d'aconseguuir els objectius tots junts i per això ens cal, sovint, també, una mica més de paciència.

La sessió d'avui, doncs, ha tingut aquests punts principals:

o Lliurament d'una fitxa de perfil d'assistent. He elaborat una fitxa de lector que vull que omplin a casa per a conèixer algunes dades que em poden ser significatives de cara a la realització del meu TFC sobre Lectura Fàcil. En aquesta fitxa els demano algunes dades personals com l'edat, la data i lloc de naixement, si al país d'origen es parla més d'una llengua i quines són, l'any d'arribada a Catalunya, quina és la seva llengua materna i les llengües que coneix i parla, etc. També he preguntat si han estudiat el català a l'escola, del tipus que sigui (educació reglada, Escola d'Adults, cursos del CNL, escoles d'idiomes, etc.), si tenen algun certificat que ho demostri, i els motius pels quals tenen aquest interès en aprendre-la. El darrer bloc de preguntes es refereixen als seus hàbits lectors: si llegeixen a casa amb una certa freqüència, en quina llengua ho fan, i quina tipologia de textos fan servir (revistes, premsa, llibres, etc.), els motius pels quals assisteixen al club i el temps que fa que vénen també m'interessen per configurar una tipologia de lector significativa en aquest àmbit d'estudi.

o Resum del llegit fins ara. Amb l'excusa que teníem un membre més hem fet un resum del llegit fins ara. S'observa que, en certa manera, no recorden algunes de les coses fonamentals de l'argument, sobretot pel que fa al darrer capítol llegit, Mel i fum, eix del problema a què s'enfronta el protagonista i que serveix de presa de decisions de cara al seu futur. He hagut d'aclarir alguns dubtes al respecte per mirar d'encarar la lectura dels dos capítols finals del llibre.

o Lectura silenciosa del capítol Ulls tristos. La meva idea prèvia era que llegisssin tot el capítol a la sala en silenci, per mirar d'aconseguir una major concentració i un aprofitament de cara a la comprensió del text. No ha estat possible perquè es trigava molt de temps i només els he fet llegir dues pàgines. Després hem començat la lectura en veu alta, però ja estaven molt més tranquils, no tan esvalotats com al principi de la sessió.

o Lectura en veu alta. Hem llegit en veu alta els dos últims capítols de L'Aigua del Rif. En el cas del primer capítol, Ulls tristos, i atès que el ritme de lectura d'alguns dels assistents era força lent, l'he llegit jo, de nou, sencer, per mirar si d'aquesta manera s'assolia una major comprensió de la seva significació en el conjunt de la novel·la. Ha costat una mica, la veritat. Penso que no han acabat d'entendre prou bé la significació del mateix títol i d'algunes de les preguntes que formulo més a baix.

o Comprensió lectora: amb la intenció que quedessin clars alguns dels eixos temàtics d'aquest capítol en el conjunt de l'obra, he anat desgraant, a poc a poquet, les fórmules que ens fessin arribar al punt àlgid del llibre: quan el protagonista pren una decisió que serà fonamental per a la seva vida: dir no al seu amic Celes i decidir per si mateix l'actitud amb què ha d'enfrontar els fets de la seva vida quotidiana. Penso que el procés que hem anat fent els ha ajudat prou per arribar a unes conclusions sobre el sentit de l'obra.

A continuació plantejo algunes preguntes per aquest capítol que poden ajudar a la seva comprensió:

o Què vol dir el títol?
o Per què li fa mal el cap a l’Ahmed?
o Quan són a la classe de plàstica, perquè està nerviós?
o Què li passa amb la Tati?
o Per què deixa la càmera, de nou, al seu lloc?

Amb l'últim capítol hem fet igual, però amb una mica menys de temps. Estaven neguitosos per conèixer el final del llibre tot i que en cap moment han previst el que passaria finalment. La idea de la invasió de Gaza per l'exèrcit israelí els ha despistat del fet trascendental que ocorre al final del llibre. No s'imaginaven que l'Ibrahim era qui protagonitzaria aquest final, així que ha estat una sorpresa. Estaven ja cansats i alguns han demostrat que la història no els ha acabat de fer el pes, potser perquè el protagonista principal era un noi jove amb unes inquietuds diferents de les dels propis assistents. Hi ha hagut, però, diferents opinions al respecte.

Com que divendres vinent vindrà la Montse Flores a la nostra sessió de club, he demanat que preparin alguna pregunta interessant per fer-li. Com més temes de reflexió surtin, més engrescadora serà la seva presència.

Així, doncs, acabarem la setmana vinent amb aquest llibre i començarem Les mateixes estrelles, de Núria Martí que ja tenim a la biblioteca. Em consta que alguns ja l'han agafat en préstec... serà que tenen ganes de llegir, no?

Bona lectura!!

LLEGIR

2010-10-18T23:36:00.001+02:00

La pasión de Bastián Baltasar Bux eran los libros. Quien no haya pasado nunca tardes enteras delante de un libro, con las orejas ardiéndole y el pelo caído por la cara, leyendo y leyendo, olvidado del mundo y sin darse cuenta de que tenía hambre o se estaba quedando helado... Quien nunca haya leído en secreto a la luz de una linterna, bajo la manta, porque Papá o Mamá o alguna otra persona solícita le ha apagado la luz con el argumento bien intencionado de que tiene que dormir, porque mañana hay que levantarse tempranito...

Quien nunca haya llorado abierta o disimuladamente lágrimas amargas porque una historia maravillosa acaba y había que decir adiós a personajes con los que había corrido tantas aventuras, a los que quería y admiraba, por los que había temido y rezado, y sin cuya compañía la vida la parecería vacía y sin sentido...

Quien no conozca todo eso por propia experiencia, no podrá comprender probablemente lo que Bastián hizo entonces.

ENDE, M. (1982), La historia interminable, Madrid: Alfaguara, pàg. 12-13.

Isabel Solé, al seu llibre Estrategias de lectura, m'ha recordat què és llegir i que puc arribar a ensenyar a les persones que s'acosten cada divendres al Club de Lectura Fàcil de Rubí amb aquesta cita de Michael Ende. La historia interminable la vaig llegir amb 9 o 10 anys, i precisament avui li comentava al meu fill, quina casualitat!, que aquest va ser un dels meus primers grans llibres. Aquesta passió per la lectura pot arribar a ser molt encomanadissa i, justament, m'agradaria molt poder compartir aquest goig que sento amb tots vosaltres, lectors. Fins divendres, doncs!!! Ens veiem a la biblioteca!!

El Club de Lectura de Rubí al Canal You Tube.

2010-10-13T15:05:00.001+02:00

El passat 11 de juny explicàvem en aquest espai que l'Elisabet Serra, responsable de comunicació de l'Associació Lectura Fàcil, i un realitzador havien filmat una de les nostres sessions de lectura. Ara ja podeu veure aquest vídeo tan esperat al Canal You Tube, on a partir d'ara podreu veure totes les novetats que es vagin creant sobre el tema. Per començar, doncs, us acosto aquest primer tast de lectura del Tristany i Isolda. Espero que us agradi.

No és un adéu, sinó un t’esperem, Victòria!!

2010-10-01T11:09:00.001+02:00

Foto Ràdio Rubí

Fa poc més de sis anys que visc a Rubí, ciutat que estimo, i admiro, per les persones que la construeixen i la fan créixer dia a dia.

Entre aquestes persones hi ha la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler que enguany fa els seus trenta-cinc anys d’exercici de la seva professió a la nostra ciutat, i que, a més, es jubila els propers dies, motiu pel qual vull retre-li aquest petit homenatge, per la feina feta i per les qualitats innates que tant ha sabut demostrar en la seva relació amb les persones.

Parlo com a usuària però també com a col•laboradora que sóc de les activitats que es fan setmanalment en aquest gran centre cultural que és la biblioteca. La Victòria se’n va deixant enrere tot un historial de tasques dedicades al foment de la lectura, a la reivindicació dels drets fonamentals de les persones (en nens, dones, col•lectius d’immigrants...), i és per tot aquest bagatge que em sembla obligat fer-li aquest petit reconeixement.

Fa un any i mig ella em confià la dinamització del Club de Lectura Fàcil de la nostra biblioteca i li estic immensament agraïda, perquè d’aquestes sessions n’ha sortit un grup de persones ric, gran, molt gran!, generós, solidari, respectuós amb els altres, dialogant, i amb moltes ganes d’aprendre la nostra llengua i d’adaptar-se als costums i formes de vida autòctones. Tot això gràcies a ella, al seu tarannà, a les qualitats que ha sabut infondre en aquests ciutadans que s’han sabut acollits a la nostra ciutat.

Els assistents al Club volen, així, homenatjar-la, donar-li les gràcies per la cura i l’atenció amb què han estat atesos al llarg de tot aquest temps de trobades, i desitjar-li el millor en aquesta nova etapa que afronta amb l’energia i la motivació que tant la caracteritzen. El Robus, el Jordi, el Manel, la Susi, el Yaya, el Mamadou, el Mamath Drame, la Mònica, el Faustino, la Mari Luz, la Justina, les dues Isabels, l’Alma, l’Anna, el Juan Carlos, la Kelia, la Mari Carmen, la Loli, la Gabriela, el Mohamed... i alguns altres que hi han passat al llarg d’aquests set anys d’existència del primer Club de Lectura Fàcil de tot Catalunya i que queden en el nostre record, tots ells –i jo mateixa- volem fer-li saber que té un lloc en el nostre cor i que sempre serà benvinguda a les nostres tardes de lectura.

A la Victòria Mateu, Directora de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí:

Gràcies per la teva senzillesa, generositat, solidaritat i acollida.

Gràcies per fer-nos créixer com a Club de Lectura Fàcil.

Rocio Avila

Conductora del Club de Lectura Fàcil

Mestre Martí Tauler de Rubí

Article publicat als diaris de Rubí Diari de Rubí i Rubí Notícies els 30 de setembre i 1 d'octubre de 2010, respectivament.

La Carta de Ciutadania de Lleida, en Lectura Fàcil.

2010-09-23T13:25:00.001+02:00

La Lectura Fàcil arriba per primera vegada a les institucions de Lleida. L’Ajuntament de la ciutat ha presentat la Carta de la Ciutadania de Lleida en Lectura Fàcil, adaptada per l’Associació Lectura Fàcil. La presentació es va realitzar el passar 20 de setembre, en presència de la regidora de Drets Civils, Immigració i Cooperació, i membres de l’ALF.

Amb aquesta adaptació es pretén arribar al conjunt de la població, de manera entenedora i senzilla. L'Ajuntament de Lleida és la primera institució lleidatana que adapta un text a lectura fàcil. El text també s’ha adaptat en Braille.

La Carta vol ser un document que permeti la materialització dels drets fonamentals d’aplicació en l’àmbit local, els deures dels ciutadans i les ciutadanes, i el compromís municipal de dur a terme polítiques locals de salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

Font: Associació Lectura Fàcil.

Montse Flores signa a la Setmana del LLibre en Català.

2010-09-20T13:07:00.002+02:00

L’autora de L’aigua del Rif, Montse Flores, va signar exemplars del llibre en lectura fàcil el passat dissabte a la Setmana del llibre en català. L’autora finalista del 1r Premi de novel·la de lectura fàcil organitzat per CCOO, va signar exemplars de L’aigua del Rif al recinte del Parc de la Ciutadella.

Font: Associació Lectura Fàcil.

Sessió del 17-9-10. Lectura de L'Aigua del Rif. Capítol 1: No tinc por.

2010-09-17T22:45:00.001+02:00

Avui hem començat les sessions d'enguany del Club de Lectura Fàcil. Han vingut pocs assistents: el Manel i la Susi, l'Anna, el Juan Carlos, el Jordi, el Yaya i el Mamath Drame, potser perquè la forta pluja que queia sobre Rubí ha espantat una mica la resta del grup. Hem trobat a faltar la Justina, que ara viu a Badajoz, i el Mammadou, que és a França, i els altres companys que esperem es vagin incorporant al llarg d'aquest mes. Ha estat una sessió plena d'absències però no per això massa tranquil·la!!

He fet una breu introducció sobre l'autora de L'Aigua del Rif, la Montse Flores, hem discutit sobre el possible significat del títol, de cadascú dels seus components (l'aigua, com a símbol, i la ubicació geogràfica del Rif), i hem parlat de la immigració, del significat de la cita de Josep M. Terricabras que encapçala el llibre, i de què ja havíem parlat l'últim dia del curs passat. Amb aquesta introducció han començat a llegir una pàgina cadascú, mentre ens aturàvem en aquells mots difícils d'entendre o que els semblaven curiosos (com és el cas d'una paraula malsonant que ha provocat diverses reaccions: cabronàs (pàg.19).

Hem llegit el primer capítol titolat No tinc por, i una mica del segon, que reprendrem la setmana vinent. La lectura d'aquest episodi ens ha permès parlar sobre diferents temes:

1. Sobre la felicitat i el paper que hi juga la por en l'objectiu d'obtenir-la, com expressa Ahmed -el protagonista de la història- a les primeres línies del text.

2. D'algunes característiques del personatge que ja el defineixen com a pertanyent a una etapa transcendental de la nostra vida per la formació de la nostra personalitat com és l'adolescència. Entre aquests trets cal destacar: la inseguretat (no sap si és feliç, voldria ser altres coses que ara no és...), el problema identitari (Jo no sóc ni d'aquí ni d'allà...), etc.

3. Del passat de les persones.

4. De com és vista la seva família aquí on viu, a la ciutat de Rubí, i on estiueja, al Marroc.

5. Hem comentat amb detall el significat de l'oració si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure i ho hem exemplificat amb l'experiència d'alguns dels assistents que ja fa més de cinquanta anys que emigraren del seu lloc d'origen.

6. La figura del germà de l'Ahmed, l'Ibraim: ell el veu com a diferent perquè transgredeix les normes establertes i, per tant, i sempre segons ell, és valent quan exerceix de lladre, motiu pel qual és troba reclòs en un centre de menors. L'Ahmed, però, no és d'aquesta mena, ell sí que és diferent, tot i que repeteix curs i que no té massa ganes d'assistir a les classes.

Aquests han estat els aspectes que hem abordat llegint el primer capítol, tenint en compte que alguns dels assistents han llegit el llibre aquest estiu i ja saben com s'anirà desenvolupant la història.

Com ja es pot veure, doncs, aquesta sessió ha donat per molt, perquè es pretenia fer una introducció a l'obra i més aviat hi hem aprofundit!! Potser el fet que avui fos inferior el nombre d'assistents ha provocat que també ells estiguessin més receptius i amb més ganes de parlar, i a discutir alguns temes que els afecten de prop.

També s'ha de remarcar el bon nivell lector que porten, fet que demostra que aquest estiu han treballat, hi han dedicat estones a la lectura, cosa que s'agraeix.

En fi, ha estat un bon començament i això agrada i molt. Ens veiem la setmana vinent. Gràcies a tots!!

L'autora de L'aigua del Rif: Montse Flores.

2010-09-17T10:34:00.001+02:00

Avui comencem la lectura de L'aigua del Rif, de l'autora rubinenca Montse Flores.

En primer lloc, m'agradaria que coneguéssiu una mica qui és aquesta autora, i quins són els objectius que l'han portada a escriure aquest llibre. Al següent enllaç podeu sentir l'entrevista que el Diari Digital li va fer amb motiu de la presentació del seu llibre a la Biblioteca Mestre Martí Tauler el passat 30 d'abril. S'hi poden entreveure algunes pistes que ens ajudaran a entendre el llibre:

Font: http://digitalducbloc.blogspot.com/2010/05/escolta-aqui-lentrevista-montse-flores.html

També podeu llegir l'entrevista que li va fer el Diari de Rubí el passat 3 de juny.

“L’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure”

INMACULADA ACIÉN

- El tema que has escollit pel teu primer llibre, L’Aigua del Rif, és la immigració.

- Des que em dedico a l’ensenyament he treballat amb persones nouvingudes. La immigració és un tema que m’interessa i amb el meu llibre volia trencar etiquetes, canviar actituds, convidar a la reflexió. El llenguatge m’ha permès conèixer persones molt diferents i per això he volgut escriure L’aigua del Rif.

- Com va sorgir tot?

- Em vaig presentar al 1r concurs de novel·la breu en format lectura fàcil organitzat pel Servei Lingüístic de Comissions Obreres. Vaig rebre una menció especial i l’organització em va posar en contacte amb l’Associació Lectura Fàcil i l’editorial La mar de fàcil.

- Per què en lectura fàcil?

- Em va engrescar la idea d’escriure en lectura fàcil perquè penso que la literatura, a banda de ser una font d’aprenentatge, de coneixement i de plaer, pot ajudar a fer-nos millors persones. Els materials de lectura fàcil estan elaborats per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores o que no han trobat interès a llegir. I jo volia arribar a tothom.

- Què volies plantejar amb aquesta història?

- El meu personatge, Ahmed, és un adolescent que es debat entre allò que està ben fet i allò que està mal fet. I això té una dificultat doble. Per una banda, està assumint tot el que suposa l’adolescència, amb els canvis de personalitat, i, a més a més, l’Ahmed és un immigrant. Volia explicar una mica la sensació que tenen els immigrants de ser sempre els altres, tant en la teva pròpia terra com en la terra d’acollida. Aquí ets d’allà, allà ets d’aquí. Penso que l’èxit de qualsevol de nosaltres és sentir-te bé allà on t’ha tocat viure. Per això, una de les frases de l’Ahmed volia que fos “si no puc viure en el lloc que estimo, he d’estimar el lloc on m’ha tocat viure”.

Em va fer molta il·lusió el comentari d’un alumne de batxillerat que em va dir “he llegit molts textos sobre immigració, però cap d’ells m’havien fet pensar-hi”.

- Com veus tu l’adaptació?

- Penso que adaptar-te o integrar-te a una terra que no és la teva, en cap cas vol dir renunciar als teus costums, a les teves idees i a la teva manera de fer, i només quan som capaços d’acceptar-nos, som capaços d’acceptar els altres. He intentat transmetre aquesta idea en la història.

- Com va ser la primera vegada que vas tenir el llibre a les teves mans?

- Va ser a l’institut, per Sant Jordi. Havia vist la maqueta, però el llibre definitiu el vaig “descobrir” a l’institut. Els alumnes de 4t venien llibres per recollir diners per al seu viatge i em van donar el meu perquè els el comprés. No em vaig adonar fins que no el vaig tenir a les mans. Vaig plorar.

- Les il·lustracions també són d’un rubinenc.

- Em feia il·lusió que fos Jonatan Arias l’il·lustrador, perquè, a banda que som amics, m’encanta la seva obra i crec que després de la seva mare, sóc la seva fan número 1.

- Continuaràs ara escrivint?

- Sí. Ara estic treballant en un projecte que m’han encarregat també en format lectura fàcil, dins d’una col·lecció que es diu la història de les coses, però no puc dir més.

Montse Flores Pallarès (Barcelona, 1968) és llicenciada en Filologia Catalana. Ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des del 2006 és professora de l’IES Duc de Montblanc. Traductora i assessora lingüística de publicacions diverses, L’aigua del Rif és el primer llibre que publica.

L'escriptora rubinenca Montse Flores, a la Setmana del Llibre en Català.

2010-09-15T13:49:00.003+02:00

L'escriptora rubinenca, Montse Flores, serà present a la Setmana del Llibre en Català, del 10 al 19 de setembre. L’autora firmarà exemplars de L’aigua del Rif dissabte 18, a les 18h., al Parc de la Ciutadella, seu d'aquesta festa del llibre en català. Les signatures es realitzaran a l’espai Chill-out de la veu (format descobrim continguts) al costat del Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella, a Barcelona.

L’aigua del Rif, publicada per l’editorial La mar de fàcil va rebre una menció especial en el 1r. Premi de Novel·la curta de Lectura Fàcil impulsat pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya. La novel·la explica la història de l'Ahmed, un adolescent rifeny establert a Rubí, de la seva família i de les seves amistats.

Montse Flores Pallarès ha estat professora de català per a adults al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de 2006 és professora d’institut d’ensenyament secundari a la ciutat de Rubí.

Font: Associació Lectura Fàcil, http://www.lecturafacil.net/news/item?item%5fid=37337

Novetats literàries tardor 2010.

2010-09-13T10:26:00.002+02:00

El proper 17 de setembre comencem un nou curs a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí i ja tenim les lectures triades. Amb tot, però, i sabent que hi ha gent que, per diverses raons, no poden assistir a les sessions o bé llegeixen amb força autonomia, us volem ressenyar les novetats literàries d'aquesta tardor 2010 publicades a la col·lecció Kalafat de l'editorial Castellnou. Són les següents:

El gos dels Baskerville.

En El gos dels Baskerville, Sherlock Holmes aplica el seu pensament lògic i racional per vèncer les supersticions d’una antiga llegenda que atribueix la mort de Sir Charles Baskerville a un gos infernal.

Holmes s’instal·la d’amagat a Baskerville i, mentre el fidel doctor Watson té cura de Sir Henry, l’hereu de la nissaga, va recopilant proves fins que troba el veritable assassí de Sir Charles. Al mateix temps descobreix els seus motius secrets per cometre el crim i, també, per intentar matar el nou senyor de Baskerville.

Arthur Conan Doyle va néixer a Edimburg (Escòcia). Va estudiar Medicina a la Universitat d’Edimburg i, l’any 1882, es va traslladar a Portsmouth, on va obrir una clínica. Novel·lista, poeta i dramaturg, va crear un personatge universal: Sherlock Holmes, la primera aparició literària del qual va tenir lloc el 1887, en l’obra Un estudi en escarlata. El 1891 es va establir a Londres, on el seu escàs èxit com a metge el va portar a dedicar més temps a la literatura. Amb tot, la figura del detectiu més famós del món el va esgotar mentalment, de manera que, de mica en mica, es va decantar cap a la novel·la històrica.

El 1902 fou nomenat cavaller de l’Imperi britànic i va rebre el títol de Sir. A més de les novel·les protagonitzades pel seu cèlebre detectiu, Conan Doyle va escriure Rodney Stone, La companyia blanca i El món perdut.

Núria Pradas ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Felipe López Salán l’ha il·lustrat.

L'home invisible

L’Home Invisible és una de les novel·les de ciencia-ficció més famoses de tots els temps. Narra la història d’un científic jove i ambiciós que investiga com es pot fer tornar invisibles els objectes i els éssers vius. Allò que al principi sembla un descobriment extraordinari es transforma en un malson que el convertirà en un home solitari i desesperat, a punt de tornar-se boig. Esdeveniments fantàstics, persecucions i molta acció conviuen en una aventura que ens parla de l’amistat i l’egoisme, ens planteja la qüestió dels límits ètics de la ciència i ens adverteix de les funestes conseqüències que pot tenir el seu mal ús.

Herbert George Wells va néixer a Bromley, un suburbi de Londres. Es va aficionar a la lectura quan tenia catorze anys, a causa d’un accident que el va obligar a fer llit. Va ajudar la seva família treballant en diverses feines i va estudiar Ciències Naturals a la capital britànica. Va ser periodista abans de dedicar-se per complet a la literatura. El seu compromís moral i polític va quedar reflectit en la seva obra, en la qual, a més d’imaginar mons futurs, màquines i experiments científics increïbles, es va preocupar per l’efecte que podria tenir el progrés en el gènere humà. Va debutar amb la novel·la La màquina del temps (1895), i els anys següents va publicar L’illa del Dr. Moreau (1896), L’Home Invisible (1897) i La guerra dels mons (1898), títols pels quals és considerat un dels pares de la ciencia-ficció.

José Aranda ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Xavier Salomó l’ha il·lustrat.

El misteri de l'habitació groga

En El misteri de la habitació groga, com en totes les novel·les policíaques, hi ha suspens, intriga i emoció. Els fets tenen lloc en una estança del castell del Glandier: la habitació groga. La porta està tancada per dins i l’única finestra que hi ha té barrots. Qui ha intentat assassinar Matilde Stangerson? Com va entrar el criminal a la habitació? I sobretot, com en va sortir? Aquest és el misteri principal amb què s’enfronten la policia i el periodista Rouletabille, els quals sospiten de diversos personatges. I aquest és també l’enigma que atreu el lector des de les primeres pàgines i el manté expectant fins a la sorpresa final.

Gaston Leroux va néixer a París. Va estudiar Dret, però va treballar de periodista en diferents diaris francesos, entre els quals cal esmentar L’Echo de Paris i Le Matin. Va viatjar com a reporter per Suècia, Finlàndia, Egipte, el Marroc, Corea i Rússia.

És autor de diverses novel·les, entre les quals destaquen les que pertanyen al gèner policíac i de terror: El misteri de l’habitació groga (1907), El perfum de la dama negre (1908) i El fantasma de l’òpera (1910), obra que ha estat adaptada nombroses vegades al cinema i a la televisió. Va ser un gran admirador d’Edgar Allan Poe i Sir Arthur Conan Doyle.

David Fernández ha adaptat aquest llibre seguint els criteris de Lectura Fàcil i Carles Salom l’ha il·lustrat.

Espero que us agradin aquestes lectures i us desitjo un molt bon curs!!!

¿És possible unificar les necessitats de grups diferents?

2010-08-18T18:42:00.000+02:00

Les necessitats de grups diferents, poden realment combinar-se? Aquesta qüestió ha estat molt debatuda. Òbviament, hi ha diferències entre tipus de problemes de lectura, i tots els grups esmentats aquí no poden col·locar-se dins la mateixa categoria. Hi ha diferències en els propòsits vitals per als quals la gent necessita materials de lectura fàcil. S'han desenvolupat criteris, provats i ajustats per a diversos grups, sobretot basats en l'experiència. No obstant, hi ha un acord general entorn al fet que hi ha més factors que uneixen aquests grups que no pas els separen. Molts llibres, diaris i altres publicacions de lectura fàcil poden ser utilitzats per persones de diferents grups.

No és possible que tots els productes de lectura fàcil convinguin a tots els lectors de totes les audiències. Els interessos i experiències del lector són gairebé tan importants per a una experiència exitosa de lectura com ho són la llegibilitat i la comprensibilitat del llibre. El cercle de lectors és sovint més ampli de l'esperat. Hom ha d'assegurar que cada publicació troba els seus lectors apropiats. I aquesta és, sobretot, una qüestió d'informació i màrqueting.

Persones amb dificultats de lectura transitòries.

2010-08-03T21:24:00.000+02:00

Foto extreta de http://planificacioidissenyap.blogspot.com/2010/05/classe-03052010.html

Lectors/es amb suficiència limitada en la llengua oficial o predominant.

Els parlants de llengües no oficials, les persones amb una educació limitada i fins i tot els nens, encara que parlin la llengua oficial, representen els grups de lectors que, d'una manera temporal o permanent, poden trobar beneficiosos els llibres i diaris de lectura fàcil.

Immigrants recents o altres parlants de llengua no nativa.

Els nous immigrants entren dins aquesta categoria. No solament parlen una llengua diferent, sinó que també tenen un rerafons cultural, religiós i educatiu diferent. Durant el període d'assimilació, i fins i tot més enllà, els immigrants poden trobar de gran ajut els materials de lectura fàcil.

Analfabets funcionals i persones en desavantatge educatiu.

L'analfabetisme funcional sovint és el resutlat de múltiples factors, com per exemple manca d'educació, problemes socials i malaltia mental. Les persones analfabetes funcionals manquen de prou habilitats per a la lectura regular i contínua de llibres i altres publicacions. Podem incloure en aquest grup el dels joves que han abandonat els estudis abans de completar el cicle educatiu i que no saben llegir amb prou fluidesa.

Criatures.

Els llibres i els diaris de lectura fàcil també poden funcionar molt bé per a infants, aproximadament fins al nivell del quart de primària.

Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

L'Associació Argadini publica el seu primer volum de poesia: Quisiera, de Núria García-Rollán.

2010-07-27T14:11:00.000+02:00

La lectura fàcil està d'enhorabona!! Nuria García-Rollán ha publicat el seu primer llibre de poesia Quisiera, gràcies a l'ajuda i col·laboració de l'Associación Argadini. La seva discapacitat no ha sigut un obstacle perquè la Nuria escrigui aquest recull de poesies tan emotiu. Les il·lustracions del llibre les ha fet la seva germana Ana García-Rollán. El llibre inaugura la "Colección Argadini", una nova aposta de l'Associació Argadini perquè persones amb necessitats especials puguin publicar les seves poesies.

Argadini treballa per la inserció social y laboral de persones amb discapacitat, i és entitat col·laboradora de l'Associació Lectura Fàcil.

En quest enllaç, hi trobareu més informació sobre el llibre i com adquirir-lo: http://www.argadini.es/segundoRecital.html

Persones amb dificultats lectores i/o de comprensió permanents.

2010-07-26T11:03:00.000+02:00

Algunes vegades, els termes minusvàlid mental, persones discapacitades o retardades o gent amb dificultats d'aprenentatge són utilitzats indistintament. El grau de discapacitat intel·lectual està relacionat amb la capacitat intel·lectual i amb el desenvolupament social i personal. La discapacitat intel·lectual sovint és categoritzada a tres nivells:

lleugera
moderada
severa

Una discapacitat intel·lectual lleugera pot estar a prop de la intel·ligència normal. Moltes persones que la pateixen són capaces de llegir prou bé textos senzills. Alguns dels afectats per una discapacitat moderada poden també aprendre a llegir textos curts de lectura fàcil. Una minusvalidesa severa no els permet llegir per ells mateixos, però poden disfrutar-ne si tenen algú altre que els llegeixi.

El terme "problemes de lectura" és difícil de definir. És un terme ampli per a una varietat de condicions. Una característica comuna és la discrepància entre el nivell intel·lectual i l'interès d'una persona i la seva capacitat i comprensió lectora.

Alguns dels trastorns que poden afectar les capacitats lectores i/o de comprensió són:

Dislèxia. Els dislèctics constitueixen un grup particular amb problemes de lectura. La dislèxia es defineix com la incapacitat d'aprendre a llegir i escriure bé malgrat una intel·ligència normal i un esforç suficient. Els dislèctics tenen dificultats en descodificar les paraules i/o en deletrejar-les, però no hi ha problema a l'hora de comprendre.
Senilitat. Les persones grans, parcialment senils, sovint tenen dificultats amb el llenguatge estàndard. Les dificultats de comunicació poden venir en detriment de la interacció social i, per això, tenir efecte sobre la capacitat d'enfrontar-se a la vida quotidiana. Els textos de lectura fàcil poden ser utilitzats per gent amb demència lleugera o moderada.
TDAH. Abreviatura de Trastorn de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Descriu simptomes de trastorns de concentració, motrius i de percepció. Les dificultats de concentració i els trastorns de percepció sovint condueixen a problemes de lectura, escriptura i aprenentatge en general. Alguns dels afectats, malgrat tot, trobaran d'ajut els materials de lectura fàcil.

Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

Núria Martí parla de Les mateixes estrelles a Sies TV.

2010-07-20T12:45:00.000+02:00

L’escriptora Núria Martí parla sobre la Lectura Fàcil i el seu llibre Les mateixes estrelles a Sies TV, una televisió catalana sobre cultura que emet per internet. En aquesta entrevista podeu sentir les explicacions sobre l'argument, les fonts d'inspiració que van portar l'escriptora a elaborar aquest llibre de lectura fàcil, i els motius que la portaren a presentar-se a aquest primer Premi de novel·la curta en lectura fàcil amb una història basada en fets reals.

Sies.tv

Grups destinataris de la lectura fàcil.

2010-07-16T09:40:00.000+02:00

Les dificultats lectores poden ser de caràcter permanent, degudes a trastorns d'aprenentatge o certes discapacitats o circumstàncies de caràcter transitori: incorporació tardana a la lectura, coneixement escàs de la llengua en el cas dels immigrants, escolarització deficient, etc. D'altra banda, l'analfbetisme funcional -dèficits o habilitats lectoescriptores i numèriques bàsiques que permeten desenvolupar-se autònomament dins la societat-, és un problema que afecta a un número creixent de persones en les societats avançades.

Per a aquestes persones els productes de lectura fàcil poden ser una porta oberta a la cultura i una forma d'aprenentatge. Poden ser un estímul i proporcionar-los una oportunitat per millorar les capacitats lectores.

Font: adaptació del gràfic de "Guidelines for Easy-To-Read materials". Bror Tronbacke, IFLA Professional Reports # 54. The Hague (NL), 1997

Informació del text extreta de Font: SALVADOR, E., Taller de tècniques de redacció: lectura fàcil i llenguatge planer, Barcelona, 1 d'octubre de 2009.

Escrits dels alumnes: Manel Mora.

2010-07-12T23:10:00.004+02:00

El Club de Lectura Fàcil de Rubí està format per un grup de persones de diferents procedències, edats, ideologies i nivells culturals. Aquesta diversitat és allò que el fa, precisament, ser de la manera que és: un col·lectiu alegre, divers, que s'enriqueix amb les aportacions dels altres i creatiu, molt creatiu, fet lloable si tenim en compte el poc temps que porten en contacte amb la llengua catalana en molts dels casos.

Dels membres assidus a aquestes sessions que tenen lloc cada divendres de 19 a 20h., a la biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, avui m'agradaria parlar del Manel Mora i la seva dona, la Susi, una parella encantadora, plena de vitalitat, que cada divendres ens sorprèn amb algun "petit regal". El Manel escriu molt i molt bé, i la Susi pinta uns quadres meravellosos. Som davant dos grans artistes, i en aquesta ocasió m'agradaria mostrar-vos un exemple de text literari breu, text que el Manel em va regalar i vull compartir amb tots vosaltres.

Tant el Manel com la Susi assisteixen, també, a les classes de l'Escola d'Adults de Rubí. La Susi és catalana, tot i que no ha pogut aprendre la llengua catalana a l'escola per les vicissituds històriques que marcaren el Franquisme, i el Manel, tot i ser de parla castellana habitual, ha fet una immersió brutal en la nostra llengua i els seus escrits així ho revelen.

Us penjo el relat curt titulat El ocellet perdut. Com veureu no he gosat corregir res substancial del text, només he adaptat la puntuació. Així, us el transcric tal i com ell el va escriure, simplement per a què veieu que no sempre és fàcil aprendre-ho tot, i que allò que realment importa és l'esforç i les ganes que es tenen d'aprendre. Des d'aquí vull agrair el Manel, no només el seu gest de voler compartir amb tots nosaltres les seves creacions escrites sinó, i sobretot, les alegres mostres de literatura oral amb què ens deleita gairebé sempre al final de cada sessió.

Un petonet als dos, sou unes persones excepcionals!!

El ocellet perdut.

Sa mare els va comptar abans d'anar-se a dormir. El més petit li faltava. On estaria el seu fill? Sa mare el buscava de branca en branca,, volava perquè no podia dormir amb l'alba. El buscava fins trobar-lo per fi. En una branca dormia el petit Benjamín. Sa mare, molt contenta, piolava aquesta cançó: no t'escapis, petitó,, que encara no saps volar, i jo em sentiré molt trista si no et puc trobar.

Lectures per al Curs 2010-2011.

2010-07-05T11:19:00.000+02:00

Aquestes seran les lectures que farem el proper curs 20010-11, que començarem el 17 de setembre:

L'aigua del Rif, Montse Flores Pallarès

Editorial La Mar de Fàcil
Col·lecció Aktual

Durant l'any, a Rubí, sóc el fill de la Fatma del 4t 3a, la Fatma, la marroquina, la del mocador. Quan arribem al Marroc, a l'estiu, ens reben com a triomfadors perquè portem un cotxe millor que el dels cosins, perquè la mare els porta colònia, bicicletes per als més petits i roba de marca. Una vegada vaig sentir algú que deia: si no puc viure al lloc que estimo, he d'estimar el lloc on m'ha tocat viure.

Les mateixes estrelles, Núria Martí Constans

Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Col·lecció Llegim

La història d'una mare i una filla que fugen de la Guerra Civil Espanyola a bord d'un vaixell, el Winnipeg. Un vaixell que l'escriptor Pablo Neruda va fer sortir d'un port de França el 1939 rumb a Xile. Durant el viatge, es barregen la por i l'esperança. Hi ha lloc també per l'enamorament i l'alegria. És la història d'una nova vida en un nou país.

Anna Frank. La seva vida, Marian Hoefnagel

Editorial La Mar de Fàcil

Col·lecció Aktual

Anna Frank (1929-1945) és potser la nena més coneguda del món, gràcies al seu diari. L'Anna Frank era jueva. En esclatar la Segona Guerra Mundial, ella i la seva família es van haver de refugiar a Amsterdam. Durant més de dos anys van viure amagats a la casa del darrere, en l'edifici on el seu pare hi tenia el negoci.

Anna Frank,, la seva vida és una breu biografia d'Anna Frank. Ens explica com va ser la vida abans d'amagar-se, durant el temps que va viure d'amagatall de la casa del darrere i després de la seva detenció.

A través de fragments del seu diari, coneixerem com s'enamora per primera vegada, la seva por que els descobreixin i com s'evadeix de la rutina dins l'amagatall. L'Anna va morir en un camp de concentració quan tenia quinze anys. És una més de sis milions de víctimes jueves de la Segona Guerra Mundial.

Maurice o la cabana del pescador, Mary Shelley

Versió de Rosa Maria Fernández
Castellnou Edicions
Kalafat

Maurice o la cabana del pescador tracta de la vida d'un pobre noi, Maurice, que no posseeix absolutament res material: ni casa, ni fortuna, ni tan sols família..., però que té un tresor d'incalculable valor, l'honestedat de cor. I és precisament gràcies a aquesta bondat que, sense proposar-s'ho, aconsegueix allò que tant desitja: l'amor i l'amistat.

Romeu i Julieta, William Shakespeare

Versió d'Elena O'Callaghan i Duch

Castellnou Edicions / Almadraba Editorial

Kalafat

Romeu i Julieta està ambientada a Verona (Itàlia), al segle XIV, i es basa en fets reals: les rivalitats entre famílies nobles d'aquesta ciutat.

Conta la dramàtica història de dos amants, Romeu Montagú i Julieta Capulet, les famílies dels quals viuen enfrontades des de fa molts anys. Romeu i Julieta s'enamoren, però saben que l'odi entre els seus pares farà impossible el seu matrimoni. Per això decideixen casar-se en secret.

Estem d'enhorabona!!! Som una Bona Pràctica!

2010-07-02T23:02:00.000+02:00

El Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler ha estat seleccionat com a Bona Pràctica pel Centre per a la Innovació Local de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, perquè representa una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals. La Victòria Mateu, Directora de la biblioteca municipal de Rubí, m'ha comunicat la notícia aquesta mateixa tarda i us haig de dir que estic molt i molt contenta.

Contenta perquè el Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca Mestre Martí Tauler va ser el primer de tot Catalunya en constituir-se com a tal l'any 2004, de la mà de la seva directora, amb la col·laboració del professor de l'IES La Serreta, Josep Gregori. Ells dos van ser els impulsors d'aquesta tasca d'estendre la lectura als col·lectius més necessitats de la nostra ciutat, i jo només he fet que recollir les llavors que ells hi van posar amb molta il·lusió i empenta. Ara el nostre grup és un grup gran, d'unes 15 persones fixes, que veuen amb molts bons ulls aquesta tasca de llegir, sota el meu guiatge, llibres adaptats a les seves necessitats, tots els divendres a la tarda.

Gràcies per l'atorgament d'aquesta Bona Pràctica que, de ben segur, ens aportarà moltes més ganes de seguir endavant en aquesta activitat tan summament enriquidora.

Podeu veure la fitxa sencera d'aquesta Bona Pràctica al següent enllaç, d'on extreiem un rescat de pantalla:

http://www.bbp.cat/ficha_completa_diba.php?su_idioma=&on=fora

Reflexionant en veu alta.

2010-07-01T14:44:00.000+02:00

Ja fa uns quants dies que el curs s'ha acabat. Això no vol dir, però, que no tinguem feina. Amb la Lectura Fàcil sempre hi ha coses a fer, i en aquest moment plàcid, de reflexió, vull anotar en aquest quadern d'experiències les tasques que han quedat pendents i aquelles altres que seran motiu de dedicació en els mesos que segueixen, una mica a mode d'organització d'allò que s'esdevindrà d'ara en endavant.

M'agradaria implicar-me en aquesta causa de fer extensiu el dret democràtic a la lectura de dues maneres: una, com a dinamitzadora, que ja ho sóc, d'un club, d'un grup de persones que senten l'interès per la lectura i per aprendre la llengua; i de l'altra, com a escriptora, que ho intento ser, de textos senzills en un format accessible a un major nombre de persones. Aquesta segona tasca no és fàcil, no, però per aquest motiu vaig realitzar amb interès un dels Tallers de tècniques de redacció que l'Associació Lectura Fàcil ve impartint des de ja fa un cert temps. Avui he tingut el desig de contactar amb alguns dels companys que van fer aquella sessió d'aprenentatge amb mi. Tinc les adreces de correu electrònic i potser m'hi posaré en contacte, més que res perquè en aquest grup era ben visible la diversitat d'interessos dels participants, i això és el que fa interessant la tasca d'extensió de les directrius de la lectura fàcil arreu del món. No només hi havia mestres amb alumnes que patien algun grau de discapacitat, que també, sinó que, sobretot, hi havia persones vinculades amb el món empresarial que es preocupaven per fer més intel·ligible els missatges als seus clients o socis, així com persones del món hospitalari, del món associatiu, etc. Amb ells voldria establir un diàleg constructiu que m'ajudés a definir alguns dels paràmetres que, ara per ara, i en el meu cas concret, només són aplicables al col·lectiu immigrant, nouvingut, i de les persones grans, però que com ja es veu és molt més ampli. Tinc, doncs, pendent contactar amb aquestes persones i comprovar com han aplicat aquelles tècniques apreses en la seva activitat laboral quotidiana. Però, i ho deia fa un moment, és gran el desig que tinc d'emprendre una activitat creativa en l'àmbit literari en aquest format de la lectura fàcil, i és així, certament, com tinc algunes idees ja apuntades del que podria ser un recull de relats en un futur no molt llunyà. Veurem si tot això és possible.

En segon lloc, atès que aquest curs 2009-2010 ha estat marcat per alguns canvis a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, em veig amb el deure de fer una valoració exhaustiva del que ha suposat el canvi d'ubicació de la nova biblioteca, pel que fa al nombre d'assistents, la freqüència de les sessions, les característiques dels seus membres, els diferents nivells de llengua observats, les lectures efectuades, etc. Aquesta anàlisi és urgent fer-la, i em comprometo a començar ja a esbossar-la.

En tercer lloc, també hem d'abordar la programació per al curs vinent. Hem de fer la tria de llibres que es llegiran, tenint en compte els que ja s'han llegit, les novetats editorials, i els interessos dels mateixos participants. En aquesta programació també es contempla l'ús de materials complementaris, que a hores d'ara són imprescindibles per a facilitar la bona comprensió del text i l'adquisició d'una major autonomia de competència lingüística. Les propostes que es vagin penjant podran ser comentades pels mateixos lectors, sempre amb el benentès que la tria es farà en funció del nombre d'exemplars disponibles al catàleg col·lectiu de les nostres biblioteques.

I, com no, hi ha la feina d'aquest blog, que no és poca, i que últimament és important, atès que la lectura fàcil està de moda i ho palesa l'interès que els mitjans de comunicació hi estan mostrant, i això implica fer front, de la mà d'altres membres de l'Associació Lectura Fàcil, a les invitacions que puguin sorgir per estendre la informació que s'hi relaciona a tot aquell que hi estigui interessant. La promoció i divulgació de les nostres activitats també entra dins aquest llistat d'activitats amb què obrirem els ulls al setembre.

Feina, he dit? Molta feina, però feta amb gust, no hi dubteu!! Som-hi? SOM-HI!!!

La nostra estada a ComRàdio. Fotografies i àudio d'un moment especial.

2010-06-30T17:48:00.003+02:00

Vull agrair el Marc Pijuan, periodista de ComRàdio, per haver-me enviat les fotografies que demostren el nostre pas per l'emissora barcelonina. Va ser un moment especial per a tots nosaltres i desem, així, el record en aquest espai amb molt de carinyo.

També us adrecem al blog del programa Extraradi on podeu sentir el reportatge íntegre que van realitzar sobre la Lectura Fàcil.

http://comradioblocs.com/extraradi/2010/06/30/lectura-per-a-tothom-lectura-facil/

Gràcies, i fins a la propera, que esperem que sigui aviat.

La Lectura Fàcil a l'Hora del lector, del Canal 33.

2010-06-30T11:38:00.001+02:00

Ens plau constatar que la Lectura Fàcil és notícia, també, a la televisió i, més concretament, als programes que tenen l'actualitat editorial com a principal fil conductor. És el cas del programa del Canal 33 L'hora del lector, emès el passat divendres 18 de juny, en què el periodista Víctor Amela i l'escriptor Màrius Serra parlen dels llibres de Lectura Fàcil i que podeu sentir a partir del minut 12 del següent vídeo:

En aquesta breu ressenya d'algunes de les novetats editorials en LF (centrada en Mites i llegendes de la Grècia antiga, d'Eugènia Salvador, i Les mateixes estrelles, de Núria Martí) s'esmenta el Premi de Narrativa en LF promogut per CCOO i del qual la Núria Martí n'és la guanyadora. Aquest premi porta el Víctor Amela a parlar -amb alguns dubtes- del concepte "Lectura Fàcil" . És Màrius Serra qui aclareix aquest punt en què la definició del terme ha quedat en suspens, confonent-la -o fins i tot, equiparant-la-, amb la de "lectura graduada". Màrius Serra matisa que aquest tipus de text s'acosta al "món de la discapacitat", en ser un tipus d'adaptació adreçada a uns col·lectius molt concrets (persones que pateixen dislèxies, dislàlies, problemes de concentració, de comprensió, de memorització, etc.) i és aquí on el terme adaptació adquireix sentit. A més, subratlla Amela, té un component de democratització en servir de punt de partida per a tots aquells grups de persones no implicats amb el fet lector -com poden ser els grups analfbetitzats, les persones grans, etc.-, que amb aquests materials poden acostar-se al món del llibre i la lectura.

Una breu referència al món de la Lectura Fàcil que agraïm, ben sincerament, tot i no fer-se esment de l'Associacíó que fa que tot això sigui possible, l'Associació Lectura Fàcil.

Demà, la Lectura Fàcil al programa Extraradis, de ComRàdio.

2010-06-29T14:15:00.001+02:00

Demà dimecres, 30 de juny, s'emetrà el reportatge que vam gravar ahir sobre la lectura fàcil a ComRàdio. Serà dins la programació de l'espai dirigit per l'Olga Vallejo, Extraradi, i que podreu sentir de 16 a 19h. en el següent enllaç, o bé en el 91,0 Mhz del dial.

http://www.comradio.com/flash/index.asp?anchor=&programa_detall=&data_prog=&id_cerca=&cerca=

També us penjarem, breument, la foto tan xula que ens vam fer amb el periodista Marc Pijuan, a qui hem d'agrair l'atenció que ens va dispensar i l'interès que va mostrar per aquest tema. Gràcies!!!

Entrevista amb ComRàdio.

2010-06-24T12:00:00.000+02:00

L'emissora radiofònica ComRàdio ens ha convidat a parlar sobre la Lectura Fàcil. Aquesta és una molt bona notícia si considerem que aquest és un tema -podríem dir- gairebé desconegut entre la població en general. És d'agrair l'interès que alguns mitjans de comunicació tenen vers la tasca realitzada per l'Associació Lectura Fàcil, pels conductors dels clubs que s'estenen ja per tot Catalunya, i pels assistents a aquestes sessions de lectura que cada vegada són més nombrosos. Aquesta invitació suposa un avenç, sense cap mena de dubte, pel que fa a la difusió de les tasques realitzades per tots els implicats en aquesta causa.

Així, dilluns 28 de juny, assistirem als estudis de ComRàdio, l'Eugènia Salvador, codirectora de l'Associació LF, l'Elisabeth Serra, responsable de comunicació d'aquesta mteixa entitat, Mamadou Lamine, senegalès que resideix a Rubí des de fa un any i mig i participa en el club de lectura fàcil rubinenc, i jo mateixa. A aquest respecte, podeu llegir la seva opinió sobre el que ha suposat la seva presència al club i aprendre la llengua catalana de forma activa.

Els punts principals en què basarem la nostra xerrada donaran a conèixer els objectius de la nostra associació, els materials que fem servir en aquesta tasca d'ensenyament del fet lector entre els col·lectius necessitats, i el gran interès que està suscitant en els assistents d'aquests clubs.

Tot i que l'entrevista serà gravada, no serà emesa en directe, ja us informarem del dia i hora en què podreu escoltar-la en línea.